La plataforma marina de l'Space X

Es va fer esperar. Certament l'intent anterior gairebé podria haver-se considerat un èxit, ja que la seva pèrdua es va produir per la fallada d'una de les seves potes de suport, que no es va desplegar correctament, fent que el coet finalment caigués després d'aterrar, però en tot allò que està relacionat amb l'espai, els gairebé no existeixen. S'aconsegueixen o no. No hi ha punts mitjos ni posicions intermèdies. Per això el vol anterior va ser a la pràctica un fracàs (encara que segur que es va prendre bona nota del que no va anar bé), i el darrer intent va ser un èxit. Finalment. La insistència i la determinació de no rendir-se, van tenir la seva recompensa.

A les 20:43 UTC del passat 8 d'abril, i en un llançament sense problemes ni ajornaments que augurava que aquesta vegada era la bona, un coet Falcon 9 es va enlairar des de la rampa SLC-40 de la base aèria de Cap Canaveral a Florida. En el seu interior portava la nau de càrrega Dragon amb queviures i equips per als habitants de la ISS (Estació Espacial Internacional), encara que el més destacable era el petit mòdul experimental inflable BEAM (Bigelow Expandable Activity Module) de l'empresa Bigelow, que un cop var arribar a l'estació es va acoblar al mòdul Tranquility. Aquest mòdul experimental, que viatja a la Dragon estava comprimit fins a dimensions de 2,2 x 2,4 metres, s'expandirà fins a arribar als 4 x 3,2 metres.

Durant la seva missió de 2 anys de prova, els astronautes de la ISS entraran en el mòdul durant unes hores diverses vegades a l'any per recuperar dades dels sensors i avaluar les condicions ambientals, permetent als investigadors mesurar com aquest tipus d'estructures protegeixen contra la radiació solar, les deixalles espacials i la contaminació, abans de ser desacoblat i enviat cap a l'atmosfera terrestre per la seva incineració. Els mòduls expansibles són una interessant opció de futur, que estan dissenyats per ocupar menys espai en un coet, però proporcionar un major volum per viure i treballar a l'espai un cop expandit. Si BEAM supera la prova amb èxit, s'obriran camins més que interessants.

Però sense cap dubte l'estrella de la jornada (encara que tècnicament és una meta secundària, ja que la primària, lògicament, és que Dragon arribi a l'òrbita terrestre) era el nou intent, el cinquè, de fer aterrar la primera fase d'impulsió del Falcon 9 a la petita plataforma marina o barcassa de l'Space X coneguda com Of course I still love you (tenint la 2a en servei el nom igualment curiós de Just read the instructions). Un objectiu diminut enmig de l'oceà Atlàntic. Malgrat això, tots els intents anteriors havien arribat fins a ella, fallant només l'aterratge pròpiament dit. Així havia estat en els quatre intents anteriors. Gairebé ho van aconseguir. Però amb el gairebé no n'hi ha prou. Aquesta vegada l'acumulació d'experiència va donar els seus fruits.

Un cop donat l'impuls necessari al Dragon, el Falcon 9 va complir perfectament el seu pla de retorn, arribant fins a la barcassa i realitzant, aquest cop sí, un aterratge perfecte, fins i tot malgrat els forts vents regnants. Un pas vital per als plans de l'Space X, que té en l'abaratiment dels llançaments que implicarà el poder recuperar i reutilitzar amb relativa rapidesa el mateix coet un cop i un altre, el pilar bàsic dels seus projectes a mig i llarg termini. Tant pel mateix vehicle com, en el cas dels aterratges en alta mar, un notable estalvi de combustible, al no necessitar arribar a terra ferma, que a més implica superar uns obstacles burocràtics igualment costosos.

Font: Ciencia Hoy