Successora dels monitors de tub, que tant espai ocupaven en els nostres escriptoris, aviat l'LCD es va imposar com l'estàndard en absolutament tots els àmbits. L'auge mòbil va catapultar la producció als centenars de milions de panells anuals, però tot arriba al seu final. L'LCD és una tecnologia obsoleta per definició, que necessita una llum que il·lumini els píxels i que mai ha estat capdavanter de la major fidelitat de color. Era suficient per suplir les ambicions tecnològiques dels consumidors, però darrere de la diferenciació, els grans van a virar cap a l'OLED i derivats.
El primer va ser Apple, famós per consolidar, quan la firma ho creu oportú qualsevol innovació. Aquests panells, molt més costosos de produir en comparació amb els LCD, no només serien més prims i oferirien major contrast: permeten introduir tecnologia entre cada subpixel. Una possible aplicació és el lector d'empremtes integrat, gràcies a fotodíodes que poguessin llegir l'empremta dactilar de l'usuari encara que estigui mullada. Al seu torn, podria emprar-se per eliminar l'últim escull mecànic d'interacció entre telèfon i usuari: el botó central.
Segons el diari sud-coreà Yonhap, el productor líder en pantalles OLED, Samsung Display, ha signat un acord amb la companyia californiana per un valor de 2.600 milions de dòlars per suplir més de 100 milions de panells de 5,5 polzades. L'acord és de tres anys i suposaria l'enlairament definitiu d'una tecnologia que només ha gaudit de protagonisme en els telèfons insígnia de Samsung i, de manera anecdòtica, en els televisors d'alta del seu rival LG. La tecnologia OLED ofereix la possibilitat de crear pantalles gairebé perfectes, on el negre sigui negre, el contrast sigui infinit i cada píxel pugui adaptar un determinat color ignorant l'adjacent, una cosa costosa en els panells LCD que acusen els halos de llum de la il·luminació.
El problema són els costos i la seva fiabilitat, però si Apple s'ha decidit a fer el salt és perquè Samsung ha hagut de limitar en gran mesura els seves possibles defectes i acotar els seus costos. És probable, a més, que estiguem parlant d'una generació de panells en els quals cada píxel genera la seva pròpia llum diferent als panells AMOLED, la interpretació OLED de Samsung, disponibles al mercat.
Per als sud-coreans, l'LCD tampoc és el futur. Samsung, el líder en quota de mercat de televisors de plasma, ja està elaborant el pla de desenvolupament i distribució de la seva oferta en imatge els propers anys. La companyia, amb seu a Seül, explora la possibilitat de passar directament dels panells LCD quantumm-dot a una nova tecnologia de pantalla sense passar pels OLED, tecnologia emprada pels seu rival, LG.
Encara que Samsung hagi estat desenvolupant tecnologies OLED durant anys, problemes com la seva curta vida o els desorbitats costos de producció que impliquen, a causa de que fan servir materials orgànics, han fet que la companyia planegi fer el pas cap a la tecnologia QLED després del desplegament dels seus televisors SUHD quantumm-dot. La tecnologia QLED fa servir punts quàntics, nano estructures semiconductores que dirigeixen als electrons en tres direccions, colors, d'una mida que frega els 2 nanòmetres. A més, són part d'una tecnologia que emet llum pròpia, de manera que no necessita una llum posterior com passa en els LCD. En no necessitar una llum que il·lumini la pantalla, el contrast és infinit, els negres són purs i el panell aprima gràcies a la supressió dels focus.
En utilitzar materials inorgànics, la seva resistència al pas del temps és molt més gran que en les OLED, que utilitzen materials orgànics, fabricar-los és molt més barat i, a causa que cada píxel pot prendre un color de forma totalment independent, les seves capacitats per mostrar contingut HDR, el nou furor a la gamma alta de televisors, augmenta dràsticament. Samsung s'enfocarà en els seus televisors LCD de punts quàntics fins que aquesta nova tecnologia, que portarà la qualitat dels OLED a un cost menor, estigui a punt per comercialitzar-se, cap al 2020.
LG també ha realitzat quantioses inversions en les seves línies de producció de panells OLED destinats a telèfons intel·ligents, tauletes i vehicles.
Menys esperançadora és la situació de les companyies japoneses i el seu ranquejant rendiment fiscal, a causa de la voraç competència dels països propers a l'illa. Afavorides pel proteccionisme governamental, les companyies que anys ha eren pioneres, ara lluiten per sobreviure en un cada vegada més cruent negoci dominat per la distribució sud-coreana i l'amenaça constant de la Xina. El seu màxim exponent, Sharp, va ser comprat per Foxconn, una multinacional taiwanesa que fabrica productes electrònics a gran escala per encàrrec. El govern japonès no va poder evitar la fugida de talent d'un país que sobreviu en crisi estable des de fa anys.
Toshiba, Sony o Hitachi formen part del prèviament esmentat conglomerat empresarial nipó. A més de fabricar panells per a televisors, la demanda ha caigut en picat a causa de la distribució sud-coreana. Aquestes empreses fabriquen gran part dels panells LCD que són acoblats en telèfons intel·ligents com l'iPhone d'Apple. No es coneix, i no s'espera, que és el més greu, un dràstic avanç en tecnologia de pantalla capaç d'emetre llum pròpia. No obstant, Apple comprant milions i milions de panells i una indústria que pivotarà cap a les tecnologies OLED, Japó sembla quedar destinat a jugar una altra mala carta en aquest joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament