El 1945, un dit i un botó van suposar un canvi en el món que durarà mil·lennis. Unes setmanes després, a més de 3.000 quilòmetres de distància, els científics de Kodak, la gran companyia experta en fotografia, reben perplexos extenses bronques dels seus caps. Centenars de clients han tornat a les botigues amb queixes de plaques i plaques de cinta sensible a raigs X fetes malbé. No ho entenen, una de les raons per les quals els científics se senten orgullosos és per la seva cura en cuidar les seves preuades pel·lícules. Mai els havia passat això. Què ha pogut sortir malament?
"Un nou tipus de radiació"
Per descomptat, llavors els físics ja estaven ben assabentats de com funciona la radiació i altres aspectes físics de la radiació. Per això, Julian H. Webb, un dels físics més importants de Kodak, creia saber amb certesa l'origen de la contaminació. Les pel·lícules sensibles a raigs X, o pel·lícules radiogràfiques, són materials molt, molt sensibles, utilitzats normalment en medicina. Per tot això, la delicadesa en la seva cura ha estat sempre excel·lent. La pròpia Kodak mantenia un control estricte en la producció dels envasos i continents d'aquestes pel·lícules.
Això es deu al fet que als anys quaranta, segons un article del propi Webb, el paper era recuperat dels excedents militars, els quals estaven contaminats per radi. Per què radi? Molt senzill, perquè la producció de paper es feia en temps de guerra en fàbriques destinades també a la construcció d'altres elements en els quals era indispensable el radi. El radi, com sabreu, és un element natural radioactiu que crea una contaminació persistent. El paper utilitzat en els envasos, tot i que no era perillós, podia espatllar les delicades pel·lícules radiogràfiques.
Això es deu al fet que la radiació contaminant actua com si es tractés de raigs X, creant una mena de boirina en la pel·lícula. Per això, Kodak s'acurava a aconseguir paper nou i en bon estat, sense cap tipus de contaminació. Així que, Webb, estava convençut que aquesta era la font del problema. Fins que va fer les proves corresponents. La seva conclusió va ser la següent: "La radiació no prové del paper. És un tipus nou procedent d'una font desconeguda fins al moment".
Trinity, el primer assaig nuclear
Així va ser com Webb va topar, encara que sense saber-ho, amb el primer assaig nuclear de la història. Com dèiem, en aquell temps estàvem molt assabentats de què i com actua la radiació, sens dubte. Ja feia temps que els nord-americans jugaven amb l'energia nuclear. Anys abans, la famosa carta d'Einstein advertint que el alemanys perseguien la bomba nuclear, va iniciar el projecte Manhattan, que pretenia avançar-los en la creació d'una arma de destrucció massiva. Una mica més tard, els primers informes afirmaven que "es pot crear un artefacte terriblement poderós". Per a això, s'havia d'emprar urani enriquit o, com es va saber després, plutoni.
Aquesta és l'única foto coneguda a color de l'assaig |
La radiació que va venir del cel
El que va trobar Webb van ser restes de ceri 141 radioactiu. Per això, el físic va determinar la vida mitjana de la substància que estava emetent radiació, que va resultar ser de 30 dies. Això el va inquietar al màxim. Aquest isòtop del ceri és el ric subproducte d'una reacció de fissió i no és estable, com gairebé cap substància radioactiva, en condicions naturals. Llavors, d'on venia? Després de molt deduir i barallar hipòtesis, Webb va arribar a una conclusió: el ceri radioactiu provenia de l'aigua. És més, després d'unes intenses pluges va observar que la radiació en les mostres era encara més gran: les restes radioactives provenien del cel. Efectivament, com a bon subproducte de l'explosió atòmica, la pols de ceri 141 s'havia quedat a l'atmosfera. Les instal·lacions on s'elaboraven els envasos de les pel·lícules radiogràfiques es trobaven relativament a prop de la zona de proves. Així, els papers contaminats causa de l'aigua dels rius que passaven al costat de la fàbrica (i la pluja) van acabar per contaminar el paper, fer malbé els materials i alertar els físics de Kodak.
Aquesta és una fotografia de la bola de foc causada pel primer assaig nuclear |
A dia d'avui hi ha qui es pregunta si Kodak tenia l'obligació moral d'avisar sobre les proves que estava realitzant el govern. Tot i que els atacs d'Hiroshima i Nagasaki van ser una prova més que suficient de l'actuació del govern, poc se sabia de l'experimentació al respecte sobre aquest camp. No obstant això, els veritables efectes mai acabarem de conèixer-los bé. Les diverses proves nuclears, així com el terrible accident de Txernòbil i, més recentment, Fukushima, han marcat el món amb radiació. Una radiació que, encara que gairebé sempre "inofensiva", resulta permanent en el nostre còmput de temps. Tant és així, que pot usar-se per datar restes i altres operacions tècniques. Però que també suposa un símbol de quan el món va fer un pas endavant amb un poder del qual és difícil mesurar-ne les conseqüències.
Font: Hipertextual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament