Segons l'esborrany del document, que ha estat filtrat i publicat per Energy Post, la Unió Europea es gastarà prop d'un bilió d'euros en nuclear fins al 2050. D'aquests, entre 450.000 i 550.000 milions es destinaran a la construcció de nous reactors per l'extensió de la vida útil de la majoria de les centrals. Un altre mig bilió d'euros es gastarà per desmantellar el 90% dels 131 reactors que actualment estan en funcionament.
La planificació de Brussel·les es recull en la Comunicació per a un Programa Indicatiu Nuclear (PINC en les seves sigles en anglès). És un document que la directiva Euratom obliga a realitzar a la Comissió de tant en tant. L'últim document semblant es va realitzar el 2008, per la qual cosa serà el primer document des del desastre de Fukushima, al 2011.
La Comissió destaca la importància de l'energia nuclear per complir els objectius climàtics al 2030: "Amb el 27% de l'electricitat produïda a partir de l'energia nuclear i el 27% a partir de fonts renovables, la UE és actualment una dels tres principals economies, (al costat de Brasil i Canadà) que generen més de la meitat de la seva electricitat sense produir gasos d'efecte hivernacle".
Però el PINC recull que el percentatge de la nuclear en el mix elèctric es reduirà notablement a una taxa d'entre el 17% i el 21% el 2050, és a dir, podria baixar 10 punts percentuals.
Reduir potència per després créixer
I això com es produeix? Actualment, hi ha 131 reactors nuclears en funcionament a 14 estats membres de la UE. La capacitat total ascendeix a 121 GW. La seva edat mitjana és de 29 anys, de manera que tindrien 11 anys més de vida aproximadament (unes més, altres menys).
La Comissió estima que la capacitat de generació d'electricitat d'origen nuclear es reduirà en un 20% al 2025. A partir d'aquí, en la següent dècada està previst que torni a créixer segons es vagin construint els nous reactors. En total, la capacitat nuclear s'estabilitzarà en 95-105 GW al 2050. Entre 30 i 40 GW menys que els que hi ha en funcionament actualment.
A més, tot i que s'espera que la demanda d'electricitat pugi en els propers anys, l'energia nuclear constituiria el 17% -21% del subministrament elèctric, per sota del 27% que hi ha a l'actualitat.
Des de 2008 s'han notificat 48 nous projectes nuclears en diferents països de la UE. Bona part d'aquests són per allargar la vida de centrals existents o fer les millores obligades per complir els requisits de seguretat post-Fukushima.
Però dels 121 reactors nuclears que estan operatius a dia d'avui, el 90% estaria tancat el 2030 si no s'estengués la vida útil. Els càlculs de Brussel·les van més enllà. Fins i tot amb una extensió de vida d'uns 20 anys, és a dir fins als 60 anys operant, aquest 90% de les centrals existents hauran de desmantellar-se per al 2050. Tancar totes aquestes centrals nuclears costarà entre 350.000 milions i mig bilió d'euros. Déu n'hi do.
Els sobrecostos de la nova nuclear
Però realment es duran a terme els projectes? La Comissió destaca en el seu informe que la nova nuclear està generant unes distorsions en els costos fora del normal.
La Comissió assenyala que "els diferents models de finançament s'estan estudiant o s'utilitzen en diversos Estats membres de la UE", citant el Contracte del Regne Unit per al Canvi per a la Hinkley Point C i el model mankala a Finlàndia. No dóna una opinió sobre els ajuts estatals per a l'energia nuclear, tot i que és un assumpte que és totalment de la seva competència.
Brussel·les assenyala que "alguns dels nous projectes han patit retards i sobrecostos". Posa com a exemples els projectes d'Olkiluoto i Flamanville que ja han triplicat el pressupost inicial per culpa, en bona part, de diversos anys de retard en la construcció.
La Comissió admet que els costos dels projectes de nova construcció "estan en el rang alt" del que esperaven els analistes. Hinkley Point C encapçala la taula amb 6.755 euros per kWe (enfront d'una mitjana de 5.290 euros per KWe per una unitat de les seves característiques). Hi ha una "tendència històrica d'augment dels costos", conclou la Comissió. Fins i tot a França, els costos de construcció per MWe al 1974 van ser tres vegades més baixos que els de les unitats connectades a la xarxa després de 1990.
Són diverses les causes d'aquest problema. Un, els reactors ara són més grans. En ser més grans, necessiten temps de construcció més llargs. I el temps de la construcció té un impacte molt significatiu en el preu (més que les taxes d'interès, per exemple). En segon lloc, la seguretat ha estat el principal impulsor de la innovació i que ha propulsat els costos cap amunt en lloc de empènyer cap avall.
Brussel·les assenyala en el document que molt pocs projectes han aprovat les seves inversions i està per veure si els governs nacionals finalment portaran a terme els projectes.
En definitiva, amb un document així, s'hauria d'obrir un debat a nivell europeu sobre què fer amb l'energia nuclear a la UE, tenint-ho en compte tot. I tot, vol dir incloure en el debat l'impacte mediambiental dels residus nuclears, cosa que la Comissió no ha tingut en compte en el document. Si hi hagués un problema d'escapament de radiació nuclear (Déu no ho vulgui) els costos es dispararien i els ciutadans en patirien les causes.
Font: El Periódico de la Energía
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament