Reviure el 'glamour' i la glòria de volar durant la dècada dels 60

Els anys 30 van ser trencadors; els anys 40, explosius i la dècada dels 50 va ser d'or per la indústria de l'aviació comercial. Però als anys 60 van sorgir els increïbles Jumbo 747. Això va provocar un gran canvi pels viatges aeris, ja que 50.000 empleats de Boeing, anomenats Els increïbles, van concebre i crear el Jumbo 747 en menys de 16 mesos. Per construir l'avió comercial més gran, Boeing necessitava edificis d'entre els més grans del món, una planta de muntatge de 200 milions de peus cúbics a l'estat de Washington. Un cop completada, els pilots van adquirir l'experiència necessària per aprendre a volar de nou, aquest cop des d'una cabina a tres pisos d'alçada del terra.

1961 - Els passatgers a bord del vol TWA 40 d'Idlewild a San Francisco Font: photofest al 1961

400 fragments d'Aeroflot
L'any 1967 no hi havia cap línia aèria més gran en tot el món que Aeroflot de la Unió Soviètica. Un de cada vuit passatgers a nivell mundial va ser en un vol d'Aeroflot. Però així com TWA o Pa Am, van anar creixent, Aeroflot va ser incapaç de mantenir el seu domini. A més, poc després de la dissolució de la Unió Soviètica, aquest tità de l'aviació també es va dissoldre en més de 400 empreses independents.
El 19 de març de 1964, Geraldine Mock es va convertir en la primera dona en volar sola donant la volta al món, pilotant un Cessna 180. Les dones dins de la indústria de l'aviació, estaven relegades a ser hostesses.

Fins i tot entre els assistents de vol, un nou tipus de dona emergia a les files de les aerolínies. Efectivament, hi havia un sexisme desenfrenat, però la mística de la moderna hostessa, pràcticament va fer que es convertissin en joves celebritats: "Estàvem gairebé, en el mateix nivell que una estrella de cinema" va dir a Vanity Fair l'ex hostessa de vol Sonnie Sims. "La gent ens admirava quan entràvem per la terminal. Recordo els nostres uniformes: tots eren fets a mida, estaven esculpits al cos, de manera que tothom semblava fabulós".





Les platges de Califòrnia, els arcs del Coliseu i el llustre brillant vermell d'un autobús de dos pisos britànic, eren totes les llars de tot el món. Viatjar s'havia convertit en un desig que no es podia negar.

A mesura que la competència augmentava entre companyies rivals, els consumidors es van trobar amb diverses línies aèries per triar a l'hora de reservar el seu viatge. I encara que avui dia les majors companyies encara ofereixen pretzels gratuïtament per tornar a guanyar-se la nostra lleialtat, als anys seixanta, durant el vol, els menús no van parar de millorar, incloent plats com llagosta, vedella, filet mignon i curiosament, la crema de sopa de tomàquet.


Font: Road Warrior