Florence Nightingale va néixer el 12 de maig del 1820, en el si d'una família britànica acomodada a Florència, Itàlia, ciutat de la qual va prendre el seu nom. Poc després del seu naixement, el 1821, la família es va traslladar de tornada a Anglaterra, on Florence va rebre una acurada educació, propiciada tant pel seu pare William Edward Nightingale, com per la seva mare, Frances ( "Fanny") Nightingale, educació basada en els valors humanitaris.
Florence, juntament amb la seva germana Parthenope, va rebre la primera educació a casa, amb la institutriu, i després, directament del seu pare. Aquest va fer que es familiaritzés amb els clàssics, com Euclides i Aristòtil. A Florence li van interessar molt les matemàtiques, i va voler prosseguir el seu estudi, però la seva mare s'hi va oposar. Finalment, va aconseguir el seu propòsit i va tenir a James Joseph Sylvester com a professor, del qual va aprendre aritmètica, geometria i àlgebra. Una altra influència matemàtica li va venir del belga Adolphe Quetelet, qui va aplicar l'Estadística a les ciències socials.
Una de les majors influències rebuda per Florence va ser la de Mary Clarke, amb la qual va tenir una trobada a París amb ocasió d'una viatge familiar per Europa. Clarke va ser una activa feminista, i ambdues van mantenir una estreta amistat per gairebé 40 anys, tot i la gran diferència d'edat (27 anys). Florence va decidir no seguir els passos de les dones de la seva classe (el matrimoni i l'atenció dels fills) i va voler dedicar la seva vida al servei dels altres, dedicant-se a les tasques d'infermeria.
El seu gran moment arribaria de les mans de Sidney Herbert, a qui va conèixer a Roma el 1847, i que va ser Secretari de la Guerra durant la sagnant Guerra de Crimea. Gràcies a les gestions d'Herbert, el 21 d'octubre de 1854, Florence, al costat de 38 infermeres voluntàries, va ser enviada al front, a Scutari (Istanbul). Les condicions en què troba als soldats ferits són terribles: indiferència, falta d'higine, infeccions en massa, la qual cosa porta a una taxa elevadíssima de defuncions.
Nightingale va fer pública aquesta situació a The Times i va demanar una solució immediata al govern, que va decidir enviar un hospital prefabricat als Dardanels. Això va millorar la situació, però van seguir morint soldats ferits a Scutari, més de 4.000 només al primer hivern. Les causes: tifus, còlera i disenteria. Florence va introduir mesures com el rentat de mans que van baixar la taxa de defuncions del 42% al 2%. Aquesta experiència va tenir una influència enorme en la seva carrera posterior, i Florence va dedicar molts esforços a millorar les condicions sanitàries no només en l'exèrcit sinó també als hospitals.
Durant la guerra de Crimea, Nightingale es guanya el suport dels britànics, i arriba a ser coneguda com "La dama del llum", a causa d'un article sobre el seu treball a The Times en el qual la descriu portant un llum a la nit, quan ja s'han retirat els metges, visitant a cada ferit i comprovant el seu estat.
La Guerra de Crimea va ser una de les més cruels de la història, i una mostra de com les aliances de les nacions varien en no gaire temps. Llavors Inglatrerra va batallar al costat de l'Imperi Otomà (l'actual Turquia) i França contra Rússia (Imperi Rus en l'època). Va durar des de 1853 a 1856, i la seva causa va ser fonamentalment l'afany rus per l'accés a la Mediterrània (no han canviat molt les coses des de llavors). La guerra va finalitzar amb la signatura del Tractat de París el 30 de març de 1856, que dictava una mar Negra neutral.
Després de Crimea, i gràcies a la seva enorme popularitat, va aconseguir fons per posar en marxa la Training School a l'Hospital St. Thomas en 1860. Aquests cursos segueixen impartint-se a la Universitat King's College de Londres a dia d'avui. El 1859 havia aparegut el seu llibre Notes on Nursing, un llibre pioner i fundacional en infermeria. El seu treball aquí i en altres llocs va continuar creixent, mereixent honors del més alt rang: el 1883, va ser la primera a rebre la Royal Red Cross, va ser nominada com Lady of Grace of the Order of St John, el 1907 es va convertir en primera dona en rebre l'Orde del Mèrit.
Va patir des de molt temps de brucel·losis, malaltia que li va produir molts problemes (entre ells, greus períodes de depressió) però que no va impedir una vida llarga, fins que va morir el 13 d'agost de 1910, als noranta anys.
Fins aquí s'ha explicat una breu biografia de Florence Nightingale, i ara es descriurà el seu treball en el desenvolupament de l'Estadística. La seva gran aportació va ser en la representació de les dades. En efecte, l'Estadística es basa en la recol·lecció de dades i en el seu posterior tractament per extreure conclusions, però el problema és com representar aquestes dades de la manera més senzilla i visual possible.
Florence va utilitzar el que s'ha anomenat "La Rosa de Nightingale", tot i que és el que els estadístics anomenen un gràfic d'àrea polar. La idea és molt simple: consisteix a dividir una cercle en segments circulars del mateix angle però de manera que la seva àrea sigui proporcional al valor de la dada representada. En realitat, el que es fa, és prendre diferents ràdis segons els valors de les dades. Es diu que Florence mirava d'explicar d'una manera molt visual a la Reina Victòria el que estava passant a Scutari.
El gràfic de Florence estava dividit en 12 sectors representant els dotze mesos de l'any, i amb l'àrea de cada un proporcional al nombre de morts d'aquest mes. A més, un codi de colors indicava les causes de les morts. Així, les àrees blaves simbolitzen les morts per malalties infeccioses, les vermelles, morts per ferides i les negres, morts per altres causes. En els gràfics s'aprecia com en el període 1854-1855 les morts van ser sobretot per infeccions, i en el següent període, 1855-1856, hi va haver menys baixes.
Les representacions d'aquest tipus, els anomenats gràfics estadístics (gràfics lineals, de barres i de sectors), van ser impulsats (i pràcticament inventats) per William Playfair (1759-1823), polític i economista anglès. El primer ús de diagrames polars es deu a André-Michel Guerry, que els va cridar "Corbes circulars" (els va usar per mostrar les variacions de la direcció del vent amb les estacions). Léon Lalanne també els va usar més endavant el 1843, i el gran impuls va ser el de Nightingale.
En 1853, Florence Nightingale va esdevenir la la primera dona membre de la Royal Statistical Society i més tard ho seria també de l'American Statistical Association.
Font: Matematicas y sus fronteras