dimecres, 27 d’agost del 2014

Robots i Humans

Una nova investigació del MIT estima que els robots que controlen les tasques humanes en un procés de fabricació no només són més eficient que els comandaments intermedis a demés, són els preferits per les persones que fan la feina. L'automatització en el procés de fabricació ha estat aplicat durant dècades, però un nou estudi ha buscat el punt òptim on cal que  els treballadors siguin humans satisfets i productius
S'ha descobert que la resposta és donar a les màquines més autonomia de manera que comparteixin tasques amb la finalitat d'ajudar a la gent a treballar junts amb més fluïdesa com a companys d'equip amb els robots.
L'estudi es compon de dos grups de persones i un robot, que treballen en tres situacions en un entorn de prova. Un tenia totes les tasques assignades per un ésser humà, un altre, totes les tasques s'assignen al robot i l'escenari final estava format per un humà que rebia tasques del robot.
Els investigadors van trobar que quan el robot estava fent de comandament intermig, no només era el grup més eficaç,  sinó que els treballadors també ho preferien, dient que les eleccions del robot aparentment eren mes ben enteses i acceptades.
En comptes de venir amb un pla  de treball a la mà, es tracta de desenvolupar eines per ajudar a crear plans de forma automàtica, aquests algorismes poden llavors ajustar i desenvolupar horaris alternatius instantàniament  quan les coses es compliquen.
Com a previsió d'us en el futurs d'aquest tipus d'algorismes,.  poden ser aplicats a coses com drones per la recerca i rescat,  també com a treball col·laboratiu humà-robot en l'àmbit de la construcció.

Les grans centrals de generació podrien ser obsoletes el 2020

El banc d'inversió UBS acaba de publicar un informe el qual afirma que les centrals elèctriques de combustible fòssil centralitzades aviat podrien ser obsoletes. Els factors desencadenants són:
L'energia solar,
Emmagatzematge d'energia i
Vehicles elèctrics.
Renew Economy calcula el punt d'inflexió el qual es preveu que arribarà al voltant del 2020 de manera que serà llavors quan la recuperació de la inversió (ROI) serà de només 6-8 anys per a un sistema solar al terrat connectat a unes bateries i un vehicle elèctric.
Suposant que el sistema solar a casa té una vida útil de 20 anys, de manera que, un comprador alemany hauria de rebre 12 anys de l'electricitat de forma gratuïta" per a un sistema adquirit el 2020, segons l'informe d'UBS. És poc probable que moltes plantes d'energia siguin enderrocades immediatament, però seria pot ser, la majoria d'aquestes plantes que es tanquin, no seran substituïdes.
 
D'una banda, UBS espera que el cost de la bateria  caurà més d'un 50% en el 2020 i  reduirà considerablement el cost tant per als vehicles elèctrics com per a l'emmagatzematge d'energia estàtic. Mentrestant, l'energia serà consumida de manera més eficient, ja que es consumirà en gran quantitat un conjunt d'energia local dispersa, en lloc de ser consumida per grans àrees des d'una sola font d'alimentació. Això reduirà  la necessitat de construir xarxes de transport d'electricitat de llargues distàncies, amb les pèrdues d'energia que acompanyen.
 
Font:SMARGRID NEWS

venen canvis a les telecomunicacions del sector energètic

Després dels anys, en el sector de telecomunicacions hi ha hagut una transformació del negoci que va més enllà dels canvis normals vegetatius. per exemple, en  pocs anys es  va evolucionar d'un model capital-intensive, de sistemes centrats en la tecnologia cap a un model de prestació de serveis on l'usuari es el centre. Les empreses de telecomunicacions estaven pressionades pel canvi per tal de sobreviure. En definitiva, el seu negoci tradicional era vulnerable.
És difícil d'argumentar que apostava pel canvi per a la indústria de telecomunicacions no obstant, fer aquesta gran transformació en la dècada de 1980 i 1990,  va ser en part gràcies a que la regulació havia començat a posar-se amb les necessitats dels consumidors però, és pot pensar que va haver un desencadenant clau per la industria de les telecos, aquest va ser la telefonia mòbil.
Els operadors, s'enfronten a la mateixa situació ja que l'ambient ha madurat en  el canvi però, les nostres infraestructures pot ser que ja no atenguin les nostres  necessitats o expectatives per la gestió de l’energia elèctrica. Hi ha solucions per a canvi holístic, però el que conduirà el canvi?
 
Pel que respecta les dades, s'està canviant el panorama competitiu del sector de manera que els operadors tenen l'oportunitat de reforçar el seu paper en la cadena de valor de client.
S'observa un moviment per la descentralització de manera que els DSO necessitaran gestionar els fluxos de forma bidireccional a les xarxes de distribució elèctrica també, comença a convergir les IT amb OT, forçant la integració de tecnologies operatives com la gestió de distribució d'energia, les operacions de xarxa en temps real a nivell de distribució i transport en les subestacions que suporten els control, mesura, processos de negoci, analítica, facturació.
Aquest compromís de consum creixent en les operacions de xarxa varen començar amb les mesures  amb la finalitat d'obtenir una dinàmica de preus i temps d'ús que pretén influir en la distribució dels consums a més,  ara s'ha estès en la necessitat de incloure  la generació renovable propietat del client, noves càrregues com vehicles elèctrics i noves formes de generació distribuïda i emmagatzematge. 
La participació activa de les dades
Això obligarà a un compromís encara més actiu  entre els sistemes orientats al client i sistemes de control de xarxa. La resposta de la  demanda i els sistemes de gestió energètica distribuïda són només dos exemples de noves aplicacions de negoci que impulsen la necessitat d'integrar encara més el centre de control i els clients.
No importa què els drivers  immediats siguin pel negoci, hi ha una extrema necessitat de transformar sistemes energètics i el seu context que operen  per tal, de satisfer objectius ambiciosos, econòmics i ambientals, així com les expectatives dels consumidors.
Que  porta  al punt d'inflexió
En el llibre The Tipping Point,  l'autor Malcom Gladwell, explora exemples de com petites coses poden esdevenir un gran canvi. Encara que no hi ha dades petites, potser la indústria ha d'agafar una mica de les relflexions de Malcom i començar a pensar que d'aquesta manera. 
De fet, el terme "Smart Grid" va ser introduït fa 10 anys. Si es consulta a executius de DSO, si creuen que s'ha aconseguit avui en dia una xarxa veritablement "intel·ligent", probablement obtindríem un NO com a resposta. Així, potser cal començar a pensar una mica més sobre  l'evolució de la smart grid  de forma diferent, gradual, amb agilitat i un fer un full de ruta clar.
Com es pot llegir en The Tipping Point, això només es pot fer  mitjançant una revolució per exemple, instal·lar un sistema de resposta de demanda que comença amb unes càrregues connectades, però pot arribar a moltes desenes de milers de càrregues.; per que no, mitjançant una gestió regional de renovables per aprofitar el poder dels recursos de generació distribuïda pensant en les limitacions de la capacitat local que realment cal compensar. 
Algunes utilities són prou àgils per transformar els seus sistemes per donar suport a la gran quantitat de dades no obstant, es necessita temps. Pensar en "petit" permet trobar solucions per ser més eficients en les  organitzacions avui i  ampliar les seves operacions convergint cap el  "Big dades" com a valor de negoci.
Els esforços s'adrecen en un sistema d'energia totalment interconnectat però, no és una tasca senzilla. Si una DSO pot gestionar les dades, serà capaç d'explotar tot el potencial de la tecnologia de la xarxa intel·ligent, optimitzar l'explotació i per que no, satisfer les expectatives de ROI de manera que, amb sistemes flexibles, àgils, estarà preparat pel al pròxim pas quan esdevingui. Les principals distribuïdores utilitats són les que afrontaran aquesta la transformació en el sector i alguns estan començant en pensar en "petit".
 
Font SIEMMENS
 

dimarts, 26 d’agost del 2014

Super-làser Rus

Rússia ha posat en marxa un projecte de  1.5 mil milions de $ per crear un  súper làser d'alta energia que els dissenyadors prometen que serà el millor del món. Capaç d'iniciar la fusió nuclear, la instal·lació s'utilitzarà tant com per arma termonuclear com propòsits civils.
El nou dispositiu làser s'utilitza per estudis de la inertial confinement fusion (ICF). Té com a objectiu recrear en el laboratori els processos que ocorren dins d'una estrella o en una explosió d'una bomba d'hidrogen. ICF és similar al que els científics estan tractant de fer amb el Reactor Experimental Termonuclear Internacional ( ITER ), però pren un enfocament alternatiu a la forma en com comença la fusió nuclear.
La instal·lació làser serà desenvolupada per l'Institut de Recerca de Física Experimental (RFNC-VNIIEF), un laboratori capdavanter nuclear rus. En les seves sis dècades d'història, s'ha involucrat en el desenvolupament tant dels programes nuclears militars com civils a Rússia.
El lloc tindrà la mida d'un llarg edifici de 10 pisos de 360 ​​metres i es construirà a prop del parc tecnològic de Sarov a la regió de Nizhny Novgorod, al centre de Rússia.
D'una banda, hi ha el component de defensa, a causa de la física del plasma d'alta densitat d'energia que podria ser estudiada de forma productiva en aquests dispositius.
D'altra banda, hi ha l'aplicació per la indústria de l'energia. Els físics del món creuen que la fusió nuclear mitjançant làser pot ser útil per a l'energètica de futur.
El dispositiu Rus, serà compatible amb el American National Ignition Facility (NIF) i el Megajoule Laser Francès (LMJ) pel que fa a les seves capacitats. Els laboratoris dels Estats Units està  treballant en la mateixa línia. 
Un objectiu NIF (foto de lasers.llnl.gov)
En el futur el Centre de Rússia serà capaç de lliurar 2,8 megajoules d'energia, en comparació amb els nivells d'energia de prop de 2 megajoules  que poden donar els làsers americans i francesos.
Un dispositiu làser ICF té un poderós raig làser, el qual es divideix en una dotzena de "raigos petites" el quals estan separats, de manera que es pot amplificar cadascun  individualment  per poder disparar  entre tots ells el combustible de fusió. 
El procés és alguna cosa similar al que passa en una bomba termonuclear. En aquest arma, una bomba de fissió ordinària s'utilitza per produir energia per activar la reacció en el combustible de fusió. Un intents ICF re-estrena la mateixa energia nuclear d'una manera més controlada.
Pot sonar simple, però en la pràctica  va portar els científics i enginyers dècades per crear potents làsers, sistemes òptics especials, tècniques de precisió de fabricació de destinació i altres tecnologies per tan sols acostar a l'èxit. Fins ara cap laboratori ha aconseguit produir més energia d'aquesta manera que la quantitat utilitzada per alimentar el làser.
Cambra d'objectiu NIF (foto de lasers.llnl.gov)
Però quan s'aconsegueixi aquesta fita, el resultat podria ser una font d'energia neta amb les reserves de combustible de gran capacitat i durada  pels propers segles. A diferència d'urani el qual, s'utilitza en centrals nuclears actuals, el deuteri és una variació d'hidrogen a més, es troba amb abundància en els oceans.
En general una instal·lació ICF dóna l'oportunitat de conèixer més sobre el treball d'armes  termonuclear. Actualment els EUA, França i Rússia són signataris del Tractat Prohibició  d'Assaigs Complets Nuclears, que prohibeix qualsevol tipus de proves amb explosions nuclears.

Creixement de la generació eòlica

L'energia eòlica va ser una de les activitats amb que més va experimentar un augment de la generació d'electricitat renovable en 2013, però les diferents regions del món estan adoptant l'energia eòlica a diferents ritmes.
La majoria dels països capdavanters amb els percentatges més alts d'energia eòlica al 2013 estaven situades a Europa, segons un informe recent de Earth Policy Institute
Els parcs eòlics de Portugal han  generat gairebé el 25% d'electricitat del país en els 2013, mentre que Espanya han generat gairebé el 21%, seguida d'Irlanda (17,3%), Alemanya (7,9%) i el Regne Unit (7,7%). Fora d'Europa, la Xina i els EUA tenen la màxima participació eòlica — la quantitat d'electricitat que l'energia eòlica genera, en comparació amb la producció d'electricitat en general del país — es del 6% i 4,1%, respectivament.
Mentre que els països europeus tenen la màxima participació en el sector, no necessàriament tenen la màxima capacitat instal·lada (la sortida màxima energia que es puguin produir en qualsevol moment). Per exemple, la Xina només pot generar un 6% de la seva electricitat amb vent, però les seves instal·lacions de vent estan dissenyats per produir 91.400 MWh d'energia respecte els 4.800 MWh de Dinamarca.
També és important assenyalar que aquests països es diferencien per la mida de la població i les infraestructures, i per tant varia la quantitat de cada país pel que fa al ús d'energia.
Mentre que l'energia eòlica té molts beneficis, unes determinades barreres continuen inhibint els avenços en la seva producció al voltant del món, incloent-hi obstacles reglamentaris i reptes financers, oposició política "no a  casa meva" preocupacions estètiques.
El següent gràfics mostra els 8 països líders en accions d’energia eòlica així, com les seves capacitats instal·lades.

 

Grafé per detectar impureses en materials

Uns investigadors de la universitat de Rice i Osaka, han desenvolupat  un mètode per a la detecció d'impureses en el grafé mitjançant ones de terahertzs ​​.L'equip d'investigació creu que el mètode podria proporcionar una manera relativament simple per a qualsevol que tracti de fer servir el grafè per a aplicacions electròniques per identificar problemes amb el material a l'inici del procés de fabricació.
La nova tècnica pot identificar una sola molècula estranya en el grafè. Això és molt important en aplicacions electròniques on una sola molècula aliena en el grafè pot corrompre les seves propietats elèctriques. Abans d'aquest treball, per tal de provar les propietats elèctriques que són necessàries per unir els contactes dels materials les quals, podrien danyar el grafè.
Tradicionalment, per tal de mesurar la conductivitat d'un material, cal adjuntar els contactes i després fer mesuraments elèctrics però, aquest deenvolupametn ho permet fer sense contacte.
El mètode de detecció, que es descriu a Nature Scientific Reports , implica l'ús de fosfur d'indi, que emet un senyal de terahertzs ​​quan s'excita. Per explotar això, els investigadors ha de fer capes de grafè sobre un substrat de fosfur d'indi (InP) usant deposició química de vapor (CVD) .
aplicar-ho sobre el material combinat amb polsos làser de femtosegons que exciten el fosfur d'indi i activen els senyals de terahertzs  mitjançant el grafè.Un espectròmetre s'utilitza per detectar el senyal de terahertzs ​​i fins i tot la mida d'una molècula no desitjada, pot ser detectada i localitzada.
El canvi en el senyal de terahertzs a ​​causa de l'adsorció de molècules és notable, no només en la intensitat, sinó també en la forma d'ona de la radiació THz emesa totalment i de forma dinàmica fa canviar la resposta a l'adsorció i desorció molecular. El següent pas és explorar l'última part d'aquesta tècnica única per a la detecció de gassos, ja que, el impacte amb el grafè mitjançant un làser de femtosegon  fa que les molècules d'oxigen s'eliminen  fet pel que la tècnica de detecció permet detectar els canvis que es produeixen.
Font: IEEE Enginiering
 

Generació d'energia a gran escala en vaixells

El projecte Power of frienship va ser desenvolupat i dirigit pel grup Karadeniz energie per als països de l'Orient Mitjà, Àfrica i Àsia, aspirant a complir les necessitats urgents d'electricitat de tots els països del món amb la  flota de Powership. La capacitat actual de ka flota Powership  supera 750MW i amés, amb els vaixells actuals en construcció es preveu que la capacitat  de la flota arribi a 2 GW. La fllota powership està operativa a 15 països en el Pròxim Orient, nord d'Àfrica i Àsia meridional.
 
Les Powerships disposen una alta tecnologia de centrals flotants dissenyades i construïdes per subministrar les necessitats d’electricitat  de forma urgent  en els països a través de contractes de lloguer anomenats power purchase agreements (PPA).  
Powerships s'entreguen als clients dels països com una planta d'energia complerta preparada  per poder funcionar immediatament.
Les capacitat energètiques van des de 45 MW fins a 500 MW i es lliuren entre 60 i 180 dies i també amb contractes de mitjà terminis que poden ser entre 2 i 5 anys.
Els Powerships, estan construïts amb una tecnologia especial els quals, poden treballar amb combustibles líquids, gas o combinació mixt també poden proporcionar servei elèctric de forma permanent en diferents rang de tensió a nivell d’AT

Aquest tipus de vaixell són un l'element fonamental d'un projecte innovador per superar l'escassetat d'electricitat cròniques en països en desenvolupament lluitant per satisfer la creixent demanda.

Nous sensors "smart skin" per avions


Els avions moderns requereixen d'una gran quantitat de tests i verificacions a terra per garantir que són segurs per volar, però els investigadors de BAE Systems creuen que han trobat nova forma d'alta tecnologia per minimitzar aquest temps d'inactivitat. L'ús de desenes de milers de micro-sensors, aquesta companyia aeroespacial ha desenvolupat un nou tipus de "smart skin" que pot detectar danys i informar mitjançant estadístiques de la "salut" de l'aeronau al seu operador. 
 
BAE Systems Smart Skin
 
BAE diu que el recobriment experimental podria detectar la velocitat del vent, temperatura, moviment i la tensió  com a conseqüència dels esforços aerodinàmics de la mateixa manera que la pell humana detecta i envia impulsos al cervell d'aquesta manera es podria reduir la necessitat de personal per realitzar inspeccions físiques sobre el terreny. A més d'això, el personal de manteniment també podrien substituir les peces abans que siguin insegures o ineficaces. Mentre que la seva nova "smart skin" està encara molt als inicies i en fase de desenvolupament, BAE estima que pot reduir la grandària dels seus sensors fins a la mida d'un gra d'arròs i després estendre'ls per la superfície d'una nova o existent aeronaus com es fa amb la pintura. 
 

dilluns, 25 d’agost del 2014

Càmeres enlloc de retrovisors

Quan estàvem aprenent a conduir en la dècada dels 1990, els nostres instructors ens varen ensenyar a comprovar tots els miralls abans de fer marxa enrere. Ara, donat el cas de disposar d’un cotxe nou  cal afegir "comprovar totes les càmeres" a la llista.

Al març, l'Administració Nacional de Seguretat Viària (NHTSA) va ordenar que els vehicles nous de menys de 4.500 kg han d'estar equipats amb càmeres retrovisores.

En resposta a la resolució de la NHTSA, l'Aliança de Fabricants d'Automòbils i Tesla Motors va fer un pas més ja que, ells van sol·licitar a l'agència que els permetessin deixar-los reemplaçar els miralls laterals  o “retrovisors” per càmeres. D'acord amb la petició de l'Aliança, els miralls exteriors amb vista lateral tradicionals augmenten  la resistència aerodinàmica d'un vehicle entres un r 2-7 %. L'Aliança diu que una disminució del 10 % en la resistència aerodinàmica ajudaria a reduir el consum de combustible en un 3,2 %.

Així que, si reemplacem els nostres vells miralls per les noves tecnologies, serà possible veure pel darrere, això vol dir que podem dir adéu a tot als moviments de coll i també es pot guanyar una amplada de vehicle de 40 cm.
Els experts en factors humans centren la seva recerca  en la manera d'ensenyar als conductors a confiar i comprendre la nova tecnologia per que els conductors no han de dependre exclusivament de les càmeres per veure els punts cecs. En lloc d'això, els conductors han d'usar càmeres com la tecnologia d'assistència per ajudar a controlar eficaçment els seus voltants.

Els experts no dubten que les càmeres poden millorar la seguretat. De moment la NHTSA  espera que les càmeres que miren cap enrere ajudaran a salvar entre 58-69 vides a l'any que d'una altra manera es perdrien a causa dels accidents en conduir marxa enrere. D'acord amb el comunicat de premsa de la NHTSA, cada any normalment hi ha 210 morts i 15 000 ferits a causa d'accidents en conduir marxa enrere. Els nens menors de 5 anys, representen el 31 % dels accidents i pel que fa als de la tercera edat (més de 70 anys) representen el 26 %.

Els investigadors encara tenen un munt de factors humans que necessiten analitzar, abans que siguin reemplaçats els miralls per càmeres. Per exemple, ¿on és la ubicació òptima al cotxe per posar la informació visual? Quina brillantor han de presentar les pantalles perquè els conductors no es distreguin quan es circula al llarg de la nit? Com donar als conductors una major consciència del seu entorn amb les exhibicions mentre que representa la percepció de la profunditat correcta?

Totes aquestes són preguntes que cal donar respost no obstant, actualment s’estan realitzant investigacions per determinar la ubicació òptima de visió lateral mitjançant càmeres pels camions, que són vehicles famosos per tenir grans punts cecs.

Es sap que apartar la vista de la carretera és perillós i es coneix que els conductors de camions cal que facin girs dels seus caps 90 graus per veure la dreta Retrovisor exterior. En aquest cas, la instal·lació de pantalles millorarien enormement la capacitat d'un conductor de camió per veure el que està passant, sense haver d'exercir grans moviments del cap.

Però, el veritable repte, està en determinar on col·locar la pantalla en el vehicle de manera que permeti una còmoda conducció d'un vehicle amb una pantalla tampoc, es pretén  que els conductors depenguin de les pantalles i s'obliden de com conduir vehicles amb retrovisor.

Telecomunicacions entre cotxes, per tecnologia LED

Conduir pels carrers d'una ciutat en la nit,  ja està guiat per les llums artificials: brillants semàfors fent senyals amb els fars d'un cotxe per advertir d’alguna risc a la via.

Aquests llums  aviat poden guiar al seu cotxe ja que s’està fent recerca pels cotxes per que entenguin entenen el món que els envolta i responguin de forma intel·ligent és per això que, un nombre creixent d'enginyers de recerca estan explorant per aplicar sistemes que codifiquin els senyals de llum LED

Hem d’imaginar, que els llums del cotxe podran transmetre missatges que els nostres ulls no poden veure es a dir, estaran parpellejant missatges per ser utilitzat per altres automòbils per raons de seguretat: posicionament, prevenció de col·lisions, ajuda a la conducció potser fins i tot, algun dia per a la conducció autònoma.

Intel va començar a examinar la comunicació de llum visible (VLC) en el 2008, els investigadors han tractat d'utilitzar la llum visible per enviar informació addicional a partir d'un senyal quan s'escaneja, com amb un codi QR, per identificar llocs dins d'una botiga, i fins i tot com a gran ample de banda amb la finalitat de ser substitut el Wi-Fi pel Li-Fi.

Ara hi han investigadors que pensen que han trobat  con fer les comunicacions cotxe-a-cotxe.

El VLC es basa en la idea que mentre que els humans no poden detectar modulacions ràpides de la llum, les càmeres si ho poden fer. A diferència de Li-Fi, que utilitza receptors especials, hi han versions de VLC per als cotxes es basen en velocitats de dades prou baixes com perquè puguin ser emprades pels llums existents del cotxe, pel que tal sistema esdevindria inherentment  com a econòmic


Afegir més maquinari en un dispositiu és sempre un problema, però els cotxes són cada vegada més plens de sensors i de càmeres de fet,  avui en dia ja hi ha molts vehicles que disposen de il·luminació LED el quals poden ser utilitzats per la transmissió de dades.

Actualment s’estan treballant en formes per comunicar  distàncies, la velocitat d'un vehicle, perquè els cotxes del seu voltant puguin calcular la seva ubicació exacta i ser conscients del seu comportament. Aquests sistemes podrien prevenir de col·lisions imminents, ajudar jutjar si els canvis de carril són possibles, ajudar a coordinar i cooperar sobre el control de velocitat, de manera que sigui adaptatiu, amb la finalitat de que els cotxes es parlin entre  ells i així, puguin respondre ràpidament als canvis de transís per fer més fluïda la circulació.

Hsin-Mu Tsai, un científic de la computació a la Universitat Nacional de Taiwan, ha estat treballant en un dispositiu prototip VLC per augmentar la seguretat de les motocicletes les quals, són comuns als carrers de Taiwan. A part de la capacitat de finançament, Tsai diu que una de les majors avantatges de VLC és una cosa que al principi sona com un problema: el fet que només funciona en la línia de visió.


La comunicació per ràdio-freqüència sol ser omnidireccional per tant, abasta molt més del que necessita. Aquests senyals poden interferir entre si quan hi ha diversos sistemes propers de manera que pot portar a confusió sobre el lloc des d’on es reben els senyals. Amb VLC, les úniques transmissions que un cotxe recull són les adjacents a ell que a demés, és del que necessita saber més informació per una major seguretat.

Un altre avantatge és que una càmera mesura tota una escena, pel que pot rebre diversos senyals alhora i distingir entre ells. I la informació d'ubicació dels objectes ajuda a assignar als senyals  per tant, quan estem fent servir una càmera com un receptor al mateix temps  els píxels estan transmetent informació.

Per descomptat, els cotxes  poques vegades circulen pels carrers en un ambient perfectament clar i fosc. Perquè un sistema de comunicació  pugui treballar, ha de suportar totes les variacions del clima i de la llum del sol.

La llum es una forma d’ona electromagnètic, per tant el soroll  li afecta com ara la llum del sol, ara mateix el VLC  és el major desafiament en el desenvolupament per la comunicació de vehicle a vehicle.
 Font: IEEE Spectrum

Connectivitat per LED

Sir Alexander Graham Bell pot ser més conegut com l’inventor el primer telèfon 'pràctic', però el científic escocès realment va donar tot un munt d'innovacions addicionals.
Entre elles hi havia photophone, un telèfon mòbil  que permetia sons (incloent-hi veu) el qual utilitzava com a canal de telecomunicacions, la transmissió de dades a través de la llum. Es diu que Bell realment valorava mes el photophone que el telèfon  de tota la vida.
No obstant això, més de 130 anys després del  photophone va arribar a la llum,  mitjançant el Professor Harald Haas, pioner  en la seva pròpia tecnologia per les telecomunicacions sense fils basada en la llum.
El naixement del Li-Fi
Si és un s’ha seguit a TED, potser us  heu trobat Haas abans. Anant enrere, en el 2011, Haas va portar a l'escenari la demostració de la seva visió per al futur de les comunicacions sense fils, amb  bombetes LED. La xerrada també va donar a llum el terme 'Li-Fi', que ara és el comunament utilitzat  per a comunicacions inalàmbriques bidireccional, difosos amb llum visible, en lloc de radiofreqüències tradicionals.
Certament la modulació llum  no és un concepte nou, però Haas està treballant per permetre connectivitat a través del simples bombetes LED. Li-fi,  pot  permetre la connexió a internet simplement per ser a l'abast d'un feix de llum dels LED, o possiblement podria transmetre dades utilitzant els fars de llums dels cotxes. Les possibilitats d'aquest són enormes, especialment amb la internet de les coses en ple apogeu i el problema de la saturació de l’espectre radioelèctric crisi de l'espectre  així doncs, s’espera que cada vegada hi hagi més aplicacions  en els propers anys.
Declaració de la missió de la companyia de Haas és:
"PureLiFi pretén resoldre la lluita global per disminuir la capacitat sense cables mitjançant el desenvolupament i repartint tecnologia segura, fiable, alta velocitat a les xarxes de comunicació que s'integren perfectament per la transmissió de dades i il·luminació compartint infraestructures  i reduir significativament el consum d'energia.

De la il·luminació a la comunicació
Fundade a l'any 2012, per Haas, PureLiFi (anteriorment PureVLC) és una spin-off de la Universitat d'Edimburg, encara que gran part de la seva investigació en telecomunicació en l’espctre de la llum visible (VLC) data del 2008 quan comencà  projecte D-llum .
Encara que els seus esforços fins ara ha estat en l'àmbit de recerca i la creació de prototips, hi ha productes reals, físics vàren vendre el seu primer dispositiu de Li-Fi a un proveïdor de salut dels EUA l'any passat. I principis d'any, PureLiFi va llançar el seu primer producte anomenat Li-1r, que es promociona com el primer sistema bidireccional disponibles públicament  que utilitza la llum visible,  com a medi de comunicació.
Ara, el Li-1r no és una cosa que vostè pot acabar comprant  a l'Amazon. Però es troba  "en el mercat" amb alguns dels seus socis de pes interessat, incloent-hi les empreses de seguretat , i aquest és un dels punts claus de venda de Li-Fi sobre  el Wi-Fi ja que, és més difícil per tercers infiltrar-se.
Les senyals li-Fi es limiten entre les parets i poden estar centrades en els eixos de les habitacions com solen ocupar les lluminàries, tampoc es propagues a través de les parets. D'altra banda, els llums LED  fan més fàcil crear canals d’ uplink separat del  downlinks, que essencialment significa una més segura navegació d'internet, atès que tots els usuaris han d’estar sota la llum
Per tant [Li-Fi] és una tecnologia que pot ajudar la seguretat cibernètica d'una manera molt nova, va comentar Haas.

El Li-1r reparteix una capacitat de 5Mbps en els canals que cobreixen una  "fins a" tres metres.  Cal destacar que s'ha demostrat que es poden assolir velocitats de fins a 10Gbps . així doncs, Li-FI podria esdevenir coma una solució on cal molta seguretat com pot esser bancs, edificis de policies, etc. No obstat, hi ha innumerables aplicacions i casos d’ús.

Els continguts poden ser adaptats a localitzacions específiques de manera que, es pot saber exactament quines persones, quins llocs  i quines dades s’estan rebent fins i tot dins una habitació individual.
Així que aquest és un escenari amb potencial: un munt de focus en una habitació, amb persones treballant juntament amb la seva tauleta, passant per diverses zones i la connexió roman constant durant tot el temps. I és això, que PureLiFi està treballant en el pròxim desenvolupament de manera que, crearà l'equivalent d'una xarxa sense cables convertint bombetes LED en punts d'accés sense cables, eficaçment movent-se  entre diferents fonts de llum sense perdre la connexió.

Dalt en el cel

PureLiFi ha estat provant amb un "fabricant de grans avions," que insinua que podria ser una solució aplicable en el futur com a medi del transport aeri.
 
Aquella punt llum  per la lectura sobre el nostre cap en un avió, fàcilment podria ser utilitzat per la transmissió de dades pels viatges en els seus seients, connectant-ne directament als seus iPads o portàtils.

 
Font: Technology and networking