L'arribada amb èxit al seu destí del
Solar Impulse 2, l'avió mogut únicament per mitjà d'energia solar, simbolitza les esperances d'un futur més respectuós amb el medi ambient. Que un prototip de gairebé 2,5 tones hagi estat capaç de mantenir-se en l'aire durant més de 110 hores sense aterrar, intercanviant de manera autònoma gairebé 2.500 quilowatts per hora entre el sol, les bateries i els seus motors, és tot un símbol del potencial tecnològic de què disposem per revertir el canvi climàtic i no esgotar els recursos del planeta.
La tecnologia ha d'aportar els mitjans i mecanismes que facin possible un desenvolupament econòmic i social compatible amb els recursos del planeta, explica Tomàs Fariñas,
business manager de la divisió d'Aeronàutica, Espai i Defensa d'Altran Espanya. Aquesta empresa porta més de 13 anys col·laborant amb Solar Impulse, aportant enginyeria en la gestió del projecte, modelització, simulació, enginyeria de sistemes, planificació de missió i pilot automàtic. Solar Impulse 2 demostra que les noves tecnologies en el camp energètic tenen una aplicabilitat en el curt o mitjà termini, segons Fariñas.
La tecnologia que hi ha després d'aquest avió podria, en un futur, transcendir l'àmbit de l'aeronàutica i estendre's a altres sectors. Sens dubte, es tracta d'un cas que demostra la maduresa tecnològica, tant de la generació solar fotovoltaica com l'emmagatzematge per bateries de liti i dels sistemes de control electrònic que fan possible aquest intercanvi, explica Carlos Veganzones, doctor en Enginyeria Industrial a la Universitat Politècnica de Madrid i expert en energies renovables. Des d'Altran, a més, defensen que tots els col·laboradors de Solar Impulse han desenvolupat tecnologies en el camp de l'eficiència energètica, materials o sistemes de navegació -entre altres àmbits- que fan possible exportar allò après i aplicar l'energia solar en els que fins ara aquesta possibilitat no s'havia explorat.
Intensificar els esforços
Molts països ja són partíceps dels acords resultants de la XXI Conferència sobre el Canvi Climàtic -coneguda popularment com COP21-, que va tenir lloc a finals de l'any passat a París amb l'objectiu de frenar l'escalfament global i els seus efectes. La Unió Europea s'ha compromès a assolir l'objectiu vinculant de que almenys el 27% de l'energia final bruta consumida provingui de fonts d'energia renovables, principalment solar, eòlica i hidràulica, concreta Veganzones.
El 20% de l'energia elèctrica al nostre país prové de fonts d'energia renovable
A Espanya s'ha fet un gran esforç per integrar de manera massiva els sistemes de generació amb energies renovables en el sistema elèctric. L'energia solar es troba en una fase d'implantació avançada, d'acord amb el fet que aquest sigui un dels països amb més hores de sol de la UE. Segons indica l'enginyer industrial, aproximadament el 20% del total de l'energia elèctrica al nostre país prové d'instal·lacions generadores amb fonts d'energia renovables -sense incloure les grans centrals hidràuliques-, eòlica i solar fotovoltaica principalment. D'aquesta manera, el conjunt d'instal·lacions a Espanya suma una potència instal·lada de 33GW, procedent sobretot de parcs eòlics, però no és suficient. UNESA, l'Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica, estima que per poder complir amb els objectius de la UE per a l'any 2030, caldria duplicar aquesta potència instal·lada en energies renovables.
Segons Veganzones, la legislació relativa al subministrament d'energia elèctrica i producció amb autoconsum, establerta pel Reial Decret 900/2015, no és la més encertada. L'expert creu que desincentiva la inversió en la generació amb energies renovables i, a més, és
"precipitada", a més de
"confusa" i
"ambigua en la definició de conceptes i valoració de peatges per serveis". Per això, defensa que s'ha de realitzar una anàlisi més profunda, que tingui en consideració tots els possibles actors que puguin intervenir en un nou organigrama que, segons ell,
"possiblement serà necessari definir per al sector de generació, transport, distribució i consum d'energia elèctrica".
L'equilibri entre l'oferta i la demanda
Aquestes instal·lacions poden comportar una sèrie de problemes derivats de la incertesa de la disponibilitat. És a dir, perquè el servei elèctric funcioni cal que la generació sigui idèntica a la demanda.
"Si no es complís aquest equilibri, el sistema perdria estabilitat i, com a conseqüència, s'interrompria el servei en algunes zones, la qual cosa és inadmissible, impensable i inassumible en l'operació el sistema elèctric", argumenta Veganzones. El fet que una part important d'aquesta generació es realitzi per mitjà d'energies renovables dificultaria encara més l'equilibri entre l'oferta i la demanda. Tal com explica l'expert en energies renovables,
"els consumidors som lliures de triar el temps i la quantitat d'energia que requerim en cada moment" i a això s'hi afegeix la incertesa en la disponibilitat de la generació, ja que
"el sol és el que és en cada moment, igual que el vent".
La generació per mitjà d'energies renovables dificultaria encara més l'equilibri entre l'oferta i la demanda
Per tot això, Veganzones defensa que, en el futur, serà necessari un cert percentatge de generació regulable que asseguri que hi ha una reserva d'energia suficient per aportar-la quan sigui necessari.
"Això només ho poden subministrar amb seguretat les plantes convencionals -principalment centrals de gas i grans centrals hidràuliques-, encara que els sistemes d'emmagatzematge com ara bateries podrien, en un futur, contribuir a acumular energia renovable", apunta.
L'autonomia energètica total
A la Cimera del Clima de París, els països de la Unió Europea també es van comprometre de cara a l'any 2030 a reduir en un 30% les emissions en alguns sectors, entre ells el dels transports. Un estudi realitzat per l'associació European Road Transport Research Advisory Council (ERTRAC) estima que el 2025 circularan per les carreteres europees, com a mínim, 15 milions de vehicles elèctrics.
Veganzones opina que un ús realista de les energies renovables en l'electrificació del transport és indirecte, és a dir,
"que la xarxa elèctrica de distribució -on hi ha integrada molta generació per mitjà d'energies renovables- proveirà les bateries dels vehicles, especialment automòbils, en els punts de càrrega". Creu que disposar de mecanismes d'autoabastiment d'energia pot ajudar, però opina que
"les limitacions de superfície fan molt difícil aconseguir l'autonomia energètica total del vehicle".
ERTRAC estima que en 2025 hi haurà a Europa almenys 15 milions de vehicles elèctrics
Perquè la implantació de les energies renovables sigui una realitat, tant en l'àmbit dels transports com en el sector elèctric en general, cal canviar l'estructura, la manera d'operar i la forma de mercat de compravenda.
"Sembla previsible que d'una banda s'insereixi de manera massiva la generació amb energies renovables, en part produïda en petites unitats a nivell d'usuari; de l'altra, que s'insereixin de manera massiva punts de recàrrega per a elèctrics; i, finalment que aquests nous dispositius es connectin a la xarxa a través de convertidors electrònics amb una gran capacitat de regulació del flux d'energia", explica. Així, es podria fins i tot arribar a canviar la tradicional figura del consumidor passiu per la d'un consumidor que, alhora, és productor.
"No es pot evolucionar a qualsevol preu"
En aquest escenari, les empreses en el seu rol de generadores de riquesa i consumidores de recursos han de donar exemple si es vol aconseguir que el futur sigui sostenible.
"Les empreses hem de realitzar una gestió responsable dels nostres objectius i integrar en el nostre ADN el respecte pel medi ambient. No es pot evolucionar a qualsevol preu", defensa Tomás Fariñas, d'Altran Espanya.
En coordinació amb el projecte del Solar Impulse ha nascut la iniciativa
#FutureIsClean. Aquesta busca crear una federació d'organitzacions que lluitin per desplaçar l'antiga tecnologia contaminant per altres més noves i netes. Segons Bertrand Piccard, pilot del Solar Impulse 2 i un dels fundadors de #FutureIsClean,
"ja podem reduir les emissions de CO2 a la meitat reemplaçant els vells dispositius contaminants per les tecnologies energèticament eficients que existeixen en l'actualitat".
Tot i que el cost inicial d'invertir en tecnologies netes pugui semblar elevat al principi, Fariñas creu que
"és assumible si es posen els mitjans a tots els nivells que calguin perquè a la llarga això es transformi en un avantatge competitiu i econòmic per a l'empresa". A més, ell opina que les empreses que vulguin ser capdavanteres han de ser respectuoses amb el medi ambient.
"No sé si el camí per aconseguir que això sigui una realitat serà llarg, però segur que serà de pujada, així que cal tenir l'ànim de caminar-lo. No fer-ho, no és una alternativa".