El primer telèfon mòbil que funciona sense bateria

Encara és un prototip i la seva efectivitat és molt limitada, però és un primer pas: científics de la Universitat de Washington han inventat un telèfon mòbil sense bateria, que funciona gràcies a la captura d'alguns microwatis de potència dels senyals de ràdio o de la llum ambient.

La prova es va fer realitzant una trucada per Skype, i la idea és que en un futur pugui integrar-se a la xarxa de telecomunicacions com qualsevol altre dispositiu.
"Hem construït el que creiem que és el primer telèfon mòbil que consumeix gairebé zero energia", va dir Shyam Gollakota, professor associat de l'Escola Paul G. Allen de Ciències de la Computació i Enginyeria de la UW, en un comunicat.

La clau: eliminar la conversió a dades digitals
Un mòbil sempre necessitarà algun tipus d'energia, però per aconseguir aquest consum extremadament baix els científics van eliminar un pas important: la conversió de senyals analògics, que transmeten el so, a dades digitals que un telèfon pugui entendre.

El prototip aprofita les petites vibracions en el micròfon o l'altaveu que es produeixen quan una persona està parlant per un telèfon o escoltant una trucada. Una antena connectada a aquests components converteix aquest moviment en canvis en el senyal de ràdio analògica estàndard emesa per una estació base cel·lular. Aquest procés codifica els patrons de parla en els senyals de ràdio reflectides d'una manera que no fa servir gairebé gens d'energia.
Per a poder parlar, el telèfon utilitza vibracions del micròfon del dispositiu per codificar patrons de veu en els senyals reflectits. Per rebre, converteix senyals de ràdio codificades en vibracions de so que són capturades per l'altaveu del telèfon. En el prototip del dispositiu, l'usuari prem un botó per canviar entre aquests dos modes de "transmissió" i "escolta".

Mòbil sense bateria: el prototip decodifica la veu gràcies a les vibracions del micròfon
El telèfon sense bateria encara requereix una petita quantitat d'energia per realitzar algunes operacions, d'almenys uns 3,5 microwatis. Els investigadors de la Universitat de Washington van demostrar com recol·lectar de dues fonts diferents. En un cas, el prototip pot funcionar amb l'energia de senyals de ràdio ambientals transmeses per una estació base fins a 10 metres de distància.

En l'altre, usant l'energia recol·lectada de la llum ambiental amb una diminuta cèl·lula solar, aproximadament de la mida d'un gra d'arròs, el dispositiu va poder comunicar-se amb una estació base que estava a més de 15 metres de distància.
Encara queda un llarg camí per recórrer, però potser les bateries hagin de començar a preparar les maletes i dir adéu als mòbils.

Font: Economia digital

Va ser primer l'ou o la gallina?

No pot ser que portem segles preguntant-nos si va ser abans la gallina o l'ou i els científics no facin res al respecte. Finalment, un grup de científics s'ha proposat abordar d'una vegada per totes aquesta àrdua tasca, i per això aquesta va ser al juliol passat portada de la revista Science.

Per aconseguir-ho, han hagut de classificar 50.000 ous de centenars d'espècies diferents en funció de si són més o menys líptics o asimètrics. Però, per què?
"Els meus col·legues i jo estàvem intrigats per la gran varietat de formes dels ous que observàvem en aus", explica a al blog Teknautas, Mary Stoddard, de la Universitat de Princeton i una de les autores de l'estudi. "Per què els ous dels mussols són esfèrics i els dels calàbries són el·líptics?", es preguntava.
La teoria clàssica sobre això deia que la forma dels ous estava relacionada amb la ubicació del niu o el nombre d'exemplars que pon cada au. Però no. "Ens va sorprendre trobar una correlació molt forta entre l'habilitat de volar i la forma de l'ou".
En resum, si poguéssim posar en fila a totes les aus del món ordenades en funció de la seva capacitat per volar, observaríem també una gradació en la forma dels ous, des del més rodó d'aquelles aus que no s'aixequen del sòl, fins als més cònics de les aus amb un vol més enèrgic.
Encara hi ha, sens dubte, algunes incerteses. Per exemple, el kiwi.

Un kiwi costat del seu ou (Wikipedia)

"La de l'enorme i el·líptic ou del kiwi és una de les formes més extraordinàries que hi ha", diu Stoddard. "Encara que el kiwi és una au que no vola, un ou el·líptic podria tenir els seus avantatges, ja que permet el desenvolupament d'un pollet de grans dimensions, per això les cries de kiwi no requereixen molta cura parental", atès que en trencar la closca ja són cries madures, o en argot ornitològic, precocials.
La pregunta que la humanitat porta plantejant-des de fa segles té, per tant, una resposta més precisa.
"Definitivament, l'ou va ser primer", contesta sense dubtar Stoddard. "Un ou amb closca i especialitzat va evolucionar en alguns vertebrats mentre feien la transició a la vida terrestre, i després aquests animals van donar lloc als primers vertebrats terrestres, entre els quals s'inclouen les aus".

Font: El Confidencial

L'enginyer espanyol que deixarà obsolet el GPS és l'inventor europeu de l'any

Estats Units té el GPS, Rússia el GLONASS, la Xina el Beidou. Europa té enginyers com José Ángel Àvila (Madrid, 1979), que ha desenvolupat una tecnologia de senyalització perquè el nostre continent tingui el seu propi sistema global de navegació per satèl·lit (GNSS): Galileu. Com a reconeixement als seus 15 anys de treball en aquest camp, va rebre, el juliol passat, a Venècia (Itàlia) el Premi Inventor Europeu 2017 en la categoria d'Investigació, un guardó que lliura cada any l'Oficina Europea de Patents, al costat del seu company Laurent Lestarquit i la resta de l'equip. El blog Teknautas, va parlat amb ell per donar-li l'enhorabona i, de passada, saber una mica més sobre aquest projecte internacional que va començar a forjar fa més d'una dècada.

"El GPS es va desenvolupar als anys seixanta amb la tecnologia més avançada de l'època, però avui és obsolet", explica Àvila per telèfon des del seu despatx al Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacial que l'Agència Espacial Europea (AEE) té a Noordwijk (Holanda). Això vol dir que les senyals que aprofiten els nostres iPhones per saber on som són "relativament primitives en estructura i funcionament" i per això Google Maps ens situa de vegades al carrer que no toca. Galileu ha aprofitat les noves tecnologies sorgides en les últimes dècades per aconseguir un millor resultat.

Galileu no estarà operatiu al cent per cent fins al 2020, però Àvila ja treballa en la segona generació del sistema
La Unió Europea (UE) va anunciar Galileu l'any 2003 i Àvila va estar en el projecte gairebé des dels seus orígens: "Tenia ganes de treballar en aquest nou camp, però no vaig trobar res a Espanya i me'n vaig haver d'anar a Munic". El resultat d'aquestes ganes va ser CBOC, una nova forma d'ona molt flexible que augmenta la precisió i la fiabilitat. Tant, que va inspirar a GPS a reproduir-la en la seva tercera generació de satèl·lits. "Els hem passat al davant. Des de la primera generació, oferim senyals tan bones com les que pretén oferir GPS a partir del 2020", assegura orgullós.

La constel·lació de satèl·lits de Galileu no es completarà fins al 2020, però des de finals de 2016 ofereix servei amb 18 satèl·lits i planeja enviar-ne quatre aquest any. La flota total serà de 30. L'enginyeria aeroespacial treballa a dècades vista i Àvila ja prepara el camí per a la segona generació que reemplaçarà als satèl·lits més antics, llançats el 2005, que ja han superat la seva esperança de vida. El seu objectiu és que el nou sistema satisfaci les necessitats d'avui ... però també les que sorgiran en els propers 20 anys. "Volem crear una xarxa de més flexibilitat que pugui respondre a les necessitats canviants del món actual".

Un projecte europeu ... i civil
Galileu, a diferència de GPS i Beidou, no neix d'un projecte militar. "Els beneficis de la navegació per satèl·lits per a la societat són enormes i des del principi es va buscar que quedés en mans civils", explica l'enginyer. Les seves altres dues senyals d'identitat són la independència i la interoperabilitat. La primera garanteix que el sistema funcionarà sol, sense la necessitat de recolzar-se en altres GNSS com GPS o GLONASS. "L'economia actual, des de les xarxes elèctriques a les bancàries, està sincronitzada amb GPS. Són elements estratègics molt importants i és important que hi hagi una alternativa autònoma que mantingui aquests serveis vitals i assegurar la independència de la resta de països".
Això no impedeix que Galileu pugui 'col·laborar' amb els satèl·lits de la resta de sistemes. Aquí entra en joc la interoperabilitat, que millora la seva qualitat. Àvila assegura que la precisió a la que es pot arribar a avui és de centímetres i, fins i tot, mil·límetres: "Hi ha aplicacions de Galileu per controlar el moviment de l'escorça terrestre i el seguiment de terratrèmols". Altres milloraran la localització de persones que necessiten ser rescatades en situacions de perill. Per a l'usuari mitjà, això evita el problema que Google Maps ens salti d'un carrer a una altre.

El sistema Galileu també introduirà per primera vegada la possibilitat d'autenticar les dades del senyal per augmentar la confiança de l'usuari. "Falsejar la posició és una cosa que fins ara només es veia en James Bond, però aquesta, al costat del temps, són informacions amb moltíssim valor a les transaccions bancàries i la sincronització de xarxes elèctriques". En altres paraules, un atacant podria fer-se passar per nosaltres simulant que és al nostre país ... encara que estigués assegut a milers de quilòmetres.
El mercat dels sistemes GNSS mou uns 175.000 milions d'euros a l'any, cosa que no és d'estranyar si tenim en compte que avui dia tots portem un petit GPS a la butxaca. Però no es tracta només de mòbils: cotxes, avions, vaixells i fins i tot microxips necessiten d'aquestes tecnologies de localització. Quan Galileu estigui operatiu al cent per cent, s'espera que tingui un impacte sobre l'economia europea d'uns 90.000 milions d'euros al llarg dels propers 20 anys. Tot gràcies a la feina d'enginyers com Àvila.

El pare de les vacunes modernes
Els premis Inventor Europeu 2017 s'han lliurat avui a Venècia per a cadascuna de les cinc categories participants. Al costat d'Àvila i del seu equip, guanyadors en Investigació, altres quatre candidats es van endur el trofeu a casa.
En la categoria d'Indústria, la victòria va ser per a Jan van den Boogaart (Països Baixos) i Oliver Hayden (Àustria), dos investigadors que han desenvolupat el primer sistema automatitzat per a diagnosticar la malària de forma ràpida.

El premi Pime va anavr a parar a les mans de Günter Hufschmid (Alemanya) qui, per accident, va inventar una superesponja capaç de netejar abocaments de petroli amb gran eficàcia: pot absorbir set vegades el seu pes. De moment, ha estat utilitzada amb èxit al delta del Níger i també a Alemanya.
El guardó a l'Assoliment de tota una vida va ser per al pare de les vacunes modernes, Rino Rappuoli, les tècniques van permetre que les vacunes es dissenyessin per ordinador amb major rapidesa, en lloc de a partir de lents cultius bacterians per assaig i error.
Finalment, el premi en la categoria de País no europeu va ser per als nord-americans James G. Fujimoto, Eric A. Swanson i Robert Huber, pel seu sistema de tomografia de coherència òptica, que permet visualitzar teixits i vasos sanguinis sense necessitat de biòpsies.

Font: El Confidencial

Descàrregues estàtiques vs el foc de Sant Elm

En un vol hi ha una gran probabilitat de que la tripulació gaudeixi del seu propi espectacle de llums. Els pilots veuen descàrregues estàtiques ballant en els parabrises bastant sovint. Pot ser sorprenent i molt impressionant el que es veu a la finestreta, però és completament inofensiu.

Massa electricitat estàtica
Mentre un avió vola a través del cel, l'aire i la precipitació es freguen contra el fuselatge de l'avió causant una acumulació d'electricitat estàtica. El mateix passa quan es frega un globus en el cabell. Quan aquesta càrrega elèctrica és prou forta, pot causar descàrregues estàtiques a les nostres ràdios, interferint amb les comunicacions. En condicions normals, la càrrega es dissipa contínuament per petits i punxeguts descarregadors d'electricitat estàtica muntats en les vores de sortida de les ales i la cua.

La major part del fuselatge de l'aeronau està unit elèctricament als descarregadors d'estàtics, amb l'excepció del parabrisa. Quan es vola a través de cristalls de gel d'alta altitud (cirrus), pluja forta o neu, els descarregadors d'estàtica no dissipen la "precipitació estàtica" que s'acumula en els parabrises. La precipitació estàtica eventualment es descarrega pel seu compte, proporcionant una fascinant imatge en els parabrises a uns pocs centímetres davant nostre.

Segur que s’han vist o escoltat descàrregues estàtiques al voltant de casa. A l'hivern, quan s’agafa una manta de l'assecadora, es pot escoltar l'electricitat estàtica petar i cruixir. Si s'apaguen els llums i s'agita la manta, es poden veure espurnes inofensives com excés de descàrregues estàtiques. Això és el mateix que es veu en el parabrises de l’avió.
Encara que no és tan impressionant com veure-ho en persona, en aquest vídeo poden donar una idea de com són les descàrregues. El primer es en un parabrisa Boeing 737. El fenomen comença al minut 02:25.
És interessant notar que aquests vídeos es titulen incorrectament com St. Elmo 's Fire (s’explicarà això més endavant).






Descàrrega estàtica vs Foc de Sant Elm

Foc de Sant Elm fotografiat per (c) Martin Popek

La majoria dels pilots es refereixen incorrectament a les descàrregues estàtiques del parabrisa com foc de Sant Elm. El foc de Sant Elm és un fenomen diferent. Apareix com una resplendor blavosa o flama que emana de les ales dels avions o el morro i és bastant rar. Igual que les descàrregues estàtiques, Sant Elm és inofensiu. Pot ser vist ocasionalment quan vola per l'aire fortament carregat en els veïnatges d'una tempesta elèctrica.
El foc de Sant Elm es pot veure ocasionalment emanant dels pics del sostre, de les torres i d'altres objectes punxeguts en el veïnatge de les tempestes elèctriques. El fenomen es veu sovint abans d'un atac pròxim del llamp. Si ho veus, és hora d'entrar a casa. Els albiraments documentats es remunten a l'antiga Grècia. Els primers mariners van veure el foc de St Elm brillant al voltant de les puntes dels seuss pals de vaixells quan estaven prop de les tempestes. Ells van cridar el resplendor de Sant Erasme de Formia, el sant patró dels mariners. Els mariners vells i salats, desconeguts per les seves habilitats lingüístiques, van pronunciar malament el nom del Sant com Elm.

Mantingueu els ulls oberts per veure el Foc de Sant Elm
Desafortunadament com a passatger, probablement no es veuran descàrregues estàtiques. És molt rar que es produeixin en les finestretes laterals de l'aeronau. De tota manera, si esteu volant en una nit tempestuosa pot ser que ho veieu a la punta de l'ala, similar a la foto dalt. Si és així, assegureu-vos de fotografiar-lo. És un fenomen rar.

Font: AviaciónD

Així és el nou camió autònom d'Uber i el seu avançat sistema de radars

Uber està desenvolupant la seva pròpia flota de camions autònoms per transportar càrrega i mercaderia sense dependre per complet d'un conductor humà. La companyia ha revelat la nova versió dels seus camions, els quals compten amb nous radars molt més precisos.

El nou camió autònom d'Uber compta amb un sistema LiDAR de 64 canals, el que li permetrà realitzar millors mesuraments al seu entorn mentre el camió es desplaça. El sistema, desenvolupat per la divisió d'avenços tecnològics de la companyia, Uber Advanced Technologies Group, va ser posat a prova en els carrers. En el vídeo demostratiu es pot veure que requereix comptar amb la presència d'un conductor, però aquest podrà deixar anar el volant i relaxar-se mentre el camió fa la feina pesat.
Uber va anunciar el seu interès a anar més enllà de la seva plataforma de transport i aventurar-se en el món dels vehicles autònoms al 2016, quan a mitjans d'any va adquirir una empresa anomenada Otto, la qual desenvolupava camions autònoms.

No obstant això, aquesta adquisició va ser bastant polèmica a causa de que Otto va ser fundada per un exempleat de Google, qui va treballar en el desenvolupament de cotxes elèctrics de la companyia del cercador abans d'abandonar-la i muntar la seva pròpia empresa. Alphabet, l'empresa mare de Google, fins i tot ha acusat Uber de robar la seva tecnologia.

Uber ara ha implementat un sistema LiDAR, cosa que distància una mica més els seus camions de la tecnologia desenvolupada per Google en el seu moment. Una altra gran diferència dels camions de Uber amb els cotxes autònoms de Google, Tesla o altres companyies, és que els camions estan dissenyats només per assistir al pilot en autopistes, carreteres i trajectes llargs. Dins de la ciutat, el sistema exigeix ​​al conductor que prengui el control al volant.

Font: TechCrunch / Engadget

Què vol dir el petit triangle que es troba en alguns seients dels avions

Més o menys a la zona central de la fila de seients dels avions, hi ha un curiós triangle. Es tracta d'un petit adhesiu sobre del cap dels passatgers. Per a què serveix aquest senyal? Una pista: la seva ubicació pot ajudar en cas de problemes.
Normalment, es tracta de triangles de color negre o vermell. Si us trobeu amb un d'aquests símbols significarà que esteu al centre de l'avió. La seva utilitat és la d'indicar els millors punts de vista de l'estructura sencera de les ales de la nau.

Per exemple, si la tripulació necessita veure un flap (les superfícies que es troben en les ales i que permeten augmentar la sustentació de l'avió), o l'estat de les ales a l'hivern, el triangle mostra la millor visió.
Per cert, el seient d'aquesta curiosa senyal també ofereix unes vistes úniques de l'ala.


Font: Travel and Leisure

SpaceX es converteix en la primera companyia privada a completar dos viatges a la ISS amb la mateixa nau espacial

SpaceX acaba d'aconseguir una altra fita en completar un viatge d'anada i tornada a òrbita d'una nau espacial reutilitzada. És la primera vegada que una companyia privada ha aconseguit aquesta gesta, i suposa un gran pas cap aquest futur de què tant parla Elon Musk en què cada vegada més persones viatgin a l'espai.

Fins ara només naus d'agències espacials governamentals havien aconseguit anar i venir a l'espai en més d'una ocasió, com ara els transbordadors de la NASA o les naus Soyuz de l'agència espacial russa. La nau Dragon que al juliol va tornar a la Terra després d'un mes acoblada a l'Estació Espacial Internacional (ISS) ja havia dut a terme un altre viatge al setembre de 2014. En el seu retorn a la Terra va activar tres vegades els seus propulsors per entrar a l'atmosfera i, després del seu descens, caure a l'oceà Pacífic després d'activar els seus paracaigudes.

SpaceX ja s'havia fet famosa a tot el món per reutilitzar la primera fase dels seus coets Falcon 9, programant-los per tornar després de deixar la seva càrrega en òrbita i realitzar un aterratge vertical. A hores d'ara, després d'una desena de missions i aterratges reeixits, això s'ha convertit en l'estàndard per a la companyia. No obstant això, els coets no són l'única cosa que SpaceX pensa reutilitzar.

En aprofitar cada nau Dragon per diversos viatges els preus de les missions continuaran baixant i, per tant, estarà cada vegada més a prop el somni i l'ambició de Musk de portar cada vegada més persones a l'espai i anar cada vegada més lluny. La propera fita de SpaceX és reutilitzar els seus coets i naus espacials vegada més ràpid, sense haver d'esperar mesos o anys per tornar a posar-los en òrbita.

Font: SpaceX

Com funcionen per dins els focs artificials

Els focs artificials existeixen des de fa més de mil anys, i no sembla que hagin de desaparèixer. No obstant això, entre els primers coets tradicionals xinesos i els actuals hi ha un abisme. Així es fabriquen i així funcionen els espectacles de pirotècnia actuals.

De què estan fets?

Focs artificials en els Jocs Olímpics de Londres. Foto: Eyesplash - Summer was a blast, for 6 million view / Flickr

Els ingredients bàsics dels focs artificials són carbó, sofre i nitrat de potassi (salnitre) barrejats en una fina pols negra inventada a la Xina al segle IX i a la que es coneix popularment com a pólvora. Tot i que és l'opció més tradicional, no és l'única. La pólvora genera molt fum, i el fum impedeix veure bé els focs artificials si hi ha poc vent. Per això, moltes companyies pirotècniques també fan servir propelents nitrocelulòsics com la nitrocel·lulosa o la nitroglicerina per crear l'anomenada pólvora sense fum.

Pyrodex, un dels diferents tipus de pólvora sense fum del mercat. Foto: Wikipedia

La pólvora és un bon explosiu, però no particularment bonic. Perquè la deflagració sigui visualment atractiva, es combina amb fines partícules de sals metàl·liques que emeten llum al cremar. Cada substància és responsable d'un color concret:

Vermell: clorur de liti o nitrat d'estronci
Taronja: principalment clorur de calci
Daurat: pols de ferro o zinc
Groc intens: sals de sodi
Blanc: sals de magnesi o alumini
Verd: nitrat de bari
Blau: nitrat de coure
Violeta: una barreja de nitrat d'estronci (vermell) i coure (blau)

Diferents compostos químics i el color que ofereixen al cremar. GIF: Chemistry and Physics behind Fireworks

Per què és tan estrany veure focs artificials de color blau?
John Conkling, de l'Associació Americana de Pirotècnica explica a NPR que el problema del blau és la temperatura. El nitrat de coure és un compost delicat que brilla amb llum blava només quan es crema a baixes temperatures. Si s'aplica massa calor, perd la tonalitat i es veu blanc. Fer focs artificials blaus requereix cremar el compost a baixa temperatura, cosa que és molt difícil de fer, sobretot en grans quantitats. A més, la seva brillantor és menor.

Els focs artificials blaus són els més difícils de fabricar, per això són tan rars. Foto: Faber_32 / Flickr

Per contra, els colors vermell, taronja, groc o blanc són els més fàcils d'aconseguir, per això els focs artificials en aquests tons són els més habituals.

Trucs de l'ofici
Perquè les sals s'acumulin en partícules de major grandària i més visibles s'empra un aglomerant anomenat dextrina (un derivat del midó soluble en aigua) que permet crear petites boletes d'explosiu de colors que viatgen més lluny en l'aire a l'explotar i cremen amb més intensitat.

Alguns coets porten una fina pols de trisulfit d'antimoni que és el responsable que, en explotar, el foc artificial deixi un núvol de partícules brillants com si fossin purpurina. Finalment, la barreja explosiva s'introdueix en una càpsula feta amb capes de paper que retenen els gasos perquè el projectil exploti en lloc de només cremar.
El paper no contamina tant com altres materials, crema amb facilitat i és barat. Quant més estret estigui el projectil i més gruixudes siguin les seves parets, més soroll fa en detonar.

Estructura interna i fases d'ignició
Un coet de focs artificials normal consta de dues fases, la primera és una càpsula amb forma de tub amb una càrrega de pólvora i una sortida per la part inferior que és la que impulsa el projectil cap amunt. A vegades s'utilitzen diferents propelents perquè el coet emeti un xiulet en pujar.

Secció d'un projectil esfèric per a focs artificials. Foto: YouTube

Quan es crema per complet, la metxa interna arriba a una segona càmera comprimida que és la que explota, alliberant les sals i generant el flaix en l'aire. Generalment, aquesta segona càmera té forma esfèrica, el que dóna als focs artificials seva característica forma globular. Si els components utilitzats cremen més lentament, van caient, convertint l'esfera de partícules en alguna cosa semblant a una enorme flor de foc com un crisantem.

Projectils per a focs artificials de diferent calibre. Foto: DIYTrade

La forma de la segona fase i la disposició interna de les esferes de sals determinen la forma que generen a l'explotar. Per això alguns focs artificials formen figures simples en l'aire. La segona fase cilíndrica genera un con de partícules cap amunt que s'obren i cauen formant una palmera. També pot explotar formant un anell.
Alguns projectils tenen una segona càmera amb petits tubs plens d'esferes de sals. En explotar, aquests tubs actuen com petits morters que envien les partícules incandescents brunzint en totes direccions com si fossin insectes de llum.

Morters i detonadors electrònics

Un especialista instal·lant una línia de tubs de morter per a focs artificials. Foto: Fort Carson / Flickr

Fa molt que els focs artificials professionals no es llancen des d'un coet punxat amb un palet a terra. Generalment s'usen tubs a manera de morter que ajuden a concentrar l'impuls i a controlar la trajectòria del projectil.
Alguns tubs de morter només contenen càrregues de propelent amb la cara superior oberta. Són els que generen les fonts de foc arran de terra. Per evitar possibles accidents i donar a l'espectacle el ritme adequat, la ignició és elèctrica i la controla un operari des d'una distància segura.

Font: HowStuffWorks i Gizmodo

Els protons són més lleugers del que crèiem

L'operació biquini també preocupa a les partícules subatòmiques (o aquesta és una improbable explicació per al que li ha passat al protó). Els científics van tornar a mesurar la massa del protó i van descobrir que és més lleuger del que havíem calculat. 30.000 milionèsimes parts d'un 1% més lleuger.

Per arribar a aquesta conclusió, un equip internacional d'investigadors va posar en marxa un experiment tres vegades més precís que el millor intent anterior. Van utilitzar instruments sensibles a parts per bilió, l'equivalent a una bàscula per pesar pianos que és capaç de detectar el pes d'una pestanya.

El mesurament es va dur a terme en una llauna de 1,5 litres que es va segellar hermèticament i es va refredar a temperatures properes al zero absolut. Un feix d'electrons va bombardejar una peça de plàstic a l'interior de la llauna i va alliberar els protons. Per atrapar un sol d'aquests protons, els investigadors van emprar un parany de Penning (una combinació de camps elèctrics i magnètics que van deixar al protó movent-se en cercles). Després van poder mesurar la velocitat del protó, i amb això calcular la seva massa per descobrir, amb sorpresa, que hi havia una discrepància entre els seus valors i els valors calculats anteriorment.

Ningú està segur de per què els resultats no coincideixen, però ara els investigadors planegen repetir el mesurament amb noves tècniques que haurien de millorar la precisió en un factor de sis. En qualsevol cas, serà el Comitè d'Informació per a Ciència i Tecnologia (CODATA) qui s'hagi de considerar meticulosament si incorpora aquest nou valor als estàndards físics.

Tots els àtoms de l'univers contenen almenys un protó, així que conèixer la seva massa pot ajudar-nos a respondre algunes de les grans preguntes de la física com per què l'univers conté més matèria que antimatèria. Mesures més precises en el protó com aquesta permeten als científics buscar diferències més petites amb l'antiprotó.

Font: New Scientist

California cap a l'energia solar

Jacquie Barnbrook cansat de les factures d'electricitat i el seu consum de gasolina, finalment es va decidir a donar el pas que seguidament s'explica.
Es va unir a un nombre cada vegada més gran de californians que estan canviant a l'energia solar per a les seves necessitats energètiques en un intent de, no només estalviar diners, sinó també fer la seva aportació al medi ambient en un estat que està marcant el ritme a la resta del país en aquest sector.

Prop de 4,9 milions de llars estan alimentades per energia solar a Califòrnia i s'espera que en l'estat més poblat, aquest nombre continuï creixent, segons l'Associació d'Indústries d'Energia Solar, una associació comercial sense ànim de lucre.
Fins i tot el president Donald Trump, un escèptic del canvi climàtic, està considerant posar panells solars al mur que té previst construir a la frontera mexicana.

Snake oil
Tot i que les instal·lacions solars s'han desaccelerat aquest any a causa, en part, a un nombre rècord de persones que ho van fer l'any 2016 per temor a perdre un incentiu fiscal, el mercat s'espera que continuï creixent, especialment en llocs com Califòrnia, que té un munt de dies de sol, segons els experts.
Gràcies a aquesta expansió, el cost de panells solars ha baixat, ja que que tradicionalment es limitaven als propietaris d'habitatges relativament benestants combinat amb una millora de la tecnologia de les bateries per emmagatzemar energia, afegeixen.

En aquest moment, s'està en ple procés de canvi ràpid en la indústria solar. A mesura que les persones processen tota la informació que hi ha i reporten els seus casos d'èxit, permet albirar que pot convertir-se en la tendència principal que creixerà.
Part dels costos, que és una altra de les raons per les que els consumidors de classe mitja han adoptat amb cautela l'energia solar en els últims anys, va ser la vertiginosa quantitat d'obstacles reguladors que van haver de passar per obtenir l'aprovació de les empreses elèctriques conjuntament amb una gran quantitat de documentació complexa per tramitar.
A més, com que la demanda del producte ha augmentat en l'última dècada, això vol dir que el nombre d'empreses va augmentat per competir per un tros del pastís.
L'energia solar ha estat confusa durant molt de temps, realment no té molt sentit econòmic, segons va dir Ryan Willemsen, CEO i fundador de la posada en marxa de la planta solar de San Diego.

A Califòrnia, l'energia solar vol aconseguir una reputació snake oil a causa d'algunes de les persones sense escrúpols que estan interessades a frenar aquest tipus d'energia, per exemple, només a San Diego hi ha més de 200 plantes solars.
Recentment, Petrosyan, CEO i fundador de La Solar Group, una empresa de consultoria, va dir que creu que una vegada que aquest pols per intensitat, els consumidors seran capaços de prendre decisions més informades i assequibles i el sector s'enlairarà.
En cinc anys, es preveu que moltes regles i regulacions ajudin al sector.

Font: PHYSOrg

Quins són els tipus d'UPS que hi ha al mercat?

A l'hora d'adquirir els UPS (font de subministrament elèctric ininterromput), moltes persones encara tenen dubtes sobre quin és el millor producte per a la seva aplicació, per desconèixer les principals topologies. Per això, en el post d'avui, podem ajudar a entendre més sobre aquest assumpte. Les topologies més comercials dels no-breaks són Standby, interactiu i en línia de doble conversió . A continuació, vegeu les principals característiques d'aquestes topologies:

Els UPS Standby

Aquests no-breaks es caracteritzen per presentar en mode xarxa la tensió i freqüència a la sortida igual a la de la xarxa elèctrica, és a dir, la potència és transferida directament de la xarxa a la sortida. A falta de xarxa elèctrica o de variació de la tensió o freqüència fora dels nivells segurs especificats, l'inversor entra en operació alimentant a través de les bateries internes els equips connectats a la sortida.

Els UPS interactius

També es caracteritzen per presentar en mode xarxa la freqüència a la sortida igual a la de la xarxa elèctrica, però posseeixen un estabilitzador intern, on la tensió de sortida és corregida a un valor segur si la tensió d'entrada varia per a valors que puguin perjudicar els equips connectats. En altres paraules, entre l'entrada i la sortida del producte, es té un estabilitzador basat en un transformador responsable per la correcció de la tensió de sortida. A falta de la xarxa elèctrica, tensió o freqüència fora dels nivells segurs especificats, l'inversor entra en operació alimentant els equips.

Els UPS en línia de doble conversió

Proporcionen el major nivell de protecció aïllant els equips de la xarxa elèctrica a través de convertidors de potència. El terme doble conversió significa que el producte realitza en mode xarxa la conversió del corrent altern de la xarxa elèctrica a corrent continu (mitjançant el rectificador PFC) i després de corrent continu a corrent altern (a través de l'inversor). Així, la tensió i freqüència de sortida no són totalment dependents de l'entrada i com l'inversor està alimentant la càrrega en tot moment, el temps de transferència és nul en l'ocurrència d'un blackout. A falta de la xarxa elèctrica, l'energia llavors es transfereix de les bateries per alimentar les càrregues.

Els no-breaks es poden projectar per funcionar en mode de bateria amb dos tipus d'ones de la tensió de sortida: la forma d'ona sinusoïdal pura (igual a la forma d'ona de la tensió de la xarxa elèctrica) i la forma d'ona sinusoïdal per aproximació (rectangular) PWM).

Els no-breaks amb forma d'ona sinusoïdal per aproximació, tenen menor cost i es recomanen per a aplicacions de baixa potència com encaminadors, televisors, ordinadors, consoles, equips per a punts de venda i altres electrònics per a habitatge i petites oficines.

Font: Schneider

Aconsegueixen emmagatzemar llum en fibra òptica: la memòria quàntica és a prop

Científics del laboratori Kastler Brossel, a París, han assolit una fita notable en el camí cap a la creació de dispositius de memòria completament òptics. Es tracta de la primera vegada que aconsegueixen aturar llum i després deixar-la anar dins d'un cable de fibra òptica.

Foto: Deyan Georgiev / Shutterstock

El mètode no és molt diferent al d'anteriors ocasions en què s'ha aconseguit alentir o aturar completament un flux de llum només que, en aquest cas, el sistema es basa en fibra òptica i això obre la porta al fet que es desenvolupi comercialment. El que han fet el professor Julien Laurat i el seu equip de la Universitat Pierre et Marie Curie ha estat crear un dispositiu en el qual el cable de fibra s'allarga fins a aconseguir un diàmetre de 400 nanòmetres. Aquesta és la mesura adequada perquè els fotons interactuïn amb un núvol d'àtoms de cesi refredats mitjançant làser.

Foto: Deyan Georgiev / Shutterstock

En arribar a aquesta secció del cable, la llum s'atura i la informació passa al núvol d'uns 2.000 àtoms que l'envolta mitjançant superposició quàntica. En alliberar el torrent de llum, aquesta recupera la informació que tenia i torna a viatjar pel cable com si res. Mitjançant aquest procediment batejat com Transparència electromagnèticament induïda han aconseguit detenir la llum cinc microsegons. Si se l'hagués deixat continuar, la llum hagués recorregut al voltant d'un quilòmetre.

Tot i que el fet d'emmagatzemar llum sona ja de per si increïble, el veritablement important d'aquest descobriment és que obre la porta al desenvolupament de dispositius de memòria quàntica. Només cal congelar un pols d'un sol fotó per crear l'inici d'una memòria compatible amb ordinadors quàntics. En paraules de Baptiste Gouraud, un dels autors de l'estudi:

“El treball proporciona una demostració pràctica d'un sistema de memòria de llum basat en fibra. Hem estat capaços d'aturar la llum i deixar-la anar a voluntat. Fins ara, les demostracions prèvies d'aquest procediment es realitzaven entre àtoms lliures en l'espai, no en un suport amb una ona de freqüència compatible amb el de les actuals xarxes”.

El resultat d'aquest descobriment s'ha publicat a la revista Physical Review Letters. A partir d'aquí ja és una qüestió de fer el dispositiu més complex i més petit, res que la indústria no sigui capaç d'aconseguir.

Font: Physical Review Letters

Un nou ús per a la mecànica quàntica: alarmes antirobatori impossibles de hackejar

Quan es pensa en aplicacions de la mecànica quàntica, imaginem supercomputadors futuristes i comunicacions ultraràpides. Però utilitzar física quàntica pot millorar les alarmes antirobatori. Al laboratori Oak Ridge s'ha patentat la idea.

No és una alarma de casa sinó que és un sistema de seguretat molt avançat, com el d'un magatzem nuclear o una agència amb documents altament confidencials. Per evitar que una persona no autoritzada trenqui la seguretat del sistema, aquestes alarmes porten uns cables de fibra òptica que detecten qualsevol manipulació. Els senyals de la fibra recorren un circuit que va i ve fins a un detector en un lloc segur. Si en algun moment el senyal no torna, llavors s'alerta que hi ha hagut una intrusió.

Aquest tipus de sistemes no està exempt d'atacs. Un intrús molt sofisticat podria hackejar el senyal original de la fibra i reproduir una còpia exacta per enganyar al circuit i evitar la detecció, una tècnica que es coneix com spoofing. No obstant això, hi ha una forma de superar aquesta vulnerabilitat: millorant els senyals òptics amb mecànica quàntica.

Fotons entrellaçats

Segons Trevis Humble del laboratori nacional nord-americà Oak Ridge, la solució passa per crear els fotons com parells entrellaçats. Si es pertorba una de les propietats físiques d'una partícula, ja sigui la seva freqüència o polarització, s'alteraria immediatament la mateixa propietat en la seva parella.

La genialitat d'usar parells de fotons entrellaçats ja ha estat provada amb èxit pels investigadors, que han patentat la idea. Es genera el parell de fotons (per exemple, amb polaritzacions oposades: vertical i horitzontal) un s'envia a través de la fibra òptica i l'altre es queda en el detector. Si no hi ha cap alteració del circuit, l'entrellaçament es manté. En cas contrari, l'entrellaçament es destrueix (en l'exemple, els fotons acabarien amb polaritzacions iguals en lloc d’oposades).

L'intrús no tindria manera de suplantar l'entrellaçament quàntic. En l'estudi, publicat a Physical Review Applied, la probabilitat de detectar la presència d'un obstacle en el circuit va ser de 0,9999, mentre que la taxa de falsos positius va ser de només 1/1000000000. No hi ha dubte que cada vegada més sorgiran aplicacions a la física de Max Planck.

Font: Motherboard

Mayak, el nou satèl·lit experimental rus

Properament, hi haurà una nova estrella al cel nocturn, i serà la més brillant de totes. La qüestió és que no és un estel, sinó un satèl·lit artificial. Es diu Mayak (far, en rus) i la seva llum rivalitzarà amb la de planetes com Venus o la pròpia Estació Espacial Internacional.

Mayak és un satèl·lit molt petit tipus Cubesat (3,6 quilos), però quan arribi a òrbita desplegarà unes veles reflectants que són les que el faran brillar amb aquesta intensitat. Els astrònoms mesuren la brillantor dels objectes a l'espai amb una mesura anomenada Magnitud Aparent. Aquesta mesura calcula la brillantor que tindria vist des de fora de l'atmosfera terrestre, i quan més baix és el nombre, major és la brillantor de l'objecte.

Actualment, l'estrella més brillant al cel nocturn és Sirius, amb una magnitd aparent de -1,44 a -1,46. Venus, que és el planeta que més llum reflecteix a la Terra, té una magnitud aparent màxima de -4,4, i l'Estació Espacial Internacional brilla com un estel a -6.

La Lluna plena té una lluentor de -12,6. Quan es despleguin els seus reflectors, Mayak tindrà una magnitud aparent de -10. En altres paraules, serà l'objecte més brillant del cel nocturn, superat només per la Lluna.

Per què volen els russos un satèl·lit tant brillant? Mayak ha estat dissenyat per estudiants de l'Institut Politècnic de Moscou, i el seu objectiu és precisament il·luminar altres satèl·lits per calcular la seva magnitud aparent. Quan el satèl·lit acabi la seva vida útil plegarà veles i servirà per provar un nou sistema de frenada aerodinàmic de reentrada a l'atmosfera.

És, en definitiva, un petit projecte científic que regalarà una nova estrella.

Des de la pàgina web del projecte oferiran una aplicació mòbil per localitzar l'objecte en el cel nocturn. Mayak es posarà en òrbita a bord d'un coet Soyuz-2.

Font: New Atles

Plats voladors, el naixement del mite

"Tot va començar un assolellat matí de l'any 1947: exactament el 24 de juny", diu Antonio Ribera en el seu llibre Trenta anys d'ovnis (1982). Amb lleugeres variacions és el que compta la majoria dels ufòlegs: que el cas de Kenneth Arnold, del qual es compleixen 70 anys, va ser el causant de la febre de visites extraterrestres que es pateixen a la segona meitat del segle XX, i no només això. "Al pilot civil nord-americà Kenneth Arnold li correspon la glòria bastant discutible d'haver batejat les naus dels misteriosos senyors de l'espai. Va ser Arnold, en efecte, qui va crear el tan desgraciat nom de plat volador", escriu el mateix Ribera a El gran enigma dels plats voladors (1966). Arran del seu albirament es van multiplicar les aparicions d'objectes estranys, primer en el cel dels Estats Units i després en els de la resta del món, i el bateig del nou fenomen es deu a aquesta observació, però els extraterrestres trigarien anys a arribar.

El 24 de juny de 1947, Kenneth Arnold, un venedor d'equips d'extinció d'incendis, va veure des de la seva avioneta nou objectes en formació i a gran velocitat als voltants de la muntanya Rainer (a l’estat de Washington). Quan al final de la jornada va aterrar a l'aeroport de Pendleton (Oregon) i va comentar-ho a amics pilots, li van apuntat que "podrien ser míssils guiats o alguna cosa nova". "De fet, diversos expilots de l'Exèrcit em van informar que abans d'entrar en combat a l'estranger els havien advertit que podrien veure objectes de forma i disseny similars als descrits per mi i em van assegurar que no estava somiant ni tornant-me boig", va escriure mesos després a la revista Fate. Un d'aquests exmilitars, Sonny Robinson, creia que havia vist algun tipus de nau experimental dels Estats Units o d'una potència estrangera.

Font: CienciaHoy

Les pimes suspenen en seguretat, però treuen nota en accés a Internet

L'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i Societat de la Informació (ONTSI), gestionat per Red.es, va publicar al juny passat l’Informe ePyme 2016, que revela que només una mica menys del 48% de les microempreses, les que tenen 10 treballadors o menys, han implementat mesures de ciberseguretat. En el cas de les pimes o les grans empreses, aquest percentatge s'incrementa fins el 88,1%.

  

Quant a l'equipament TIC bàsic, l'informe revela que el 99% de les pimes i grans empreses disposa d'ordinador, tot i que aquest percentatge és del 74,5% en el cas de companyies amb plantilles de menys de 10 empleats. L'accés a Internet és també pràcticament universal en les empreses de 10 o més empleats -98,4% - i, encara que entre les microempreses se situa en el 70,7%, el nivell de penetració augmenta en aquestes 2,7 punts percentuals respecte a 2015. Segons l'informe, el 77,5% de les pimes i grans empreses disposa del seu propi lloc web, mentre que aquest percentatge és del 31,5% en el cas de les microempreses, fet que suposa increments de 0,9 i 3,7 punts percentuals, respectivament.

Per la seva banda, la mobilitat a les companyies, que es mesura pel percentatge d'empleats que compta amb dispositius portàtils amb connexió mòbil a Internet proporcionades per les pròpies empreses, està més generalitzada entre les microempreses (31,4%) que entre les pimes i grans empreses (25,3%). A més, el 61,5% microempreses fa servir programari de codi obert, el que suposa un increment de 1,5 punts percentuals respecte al 2015, mentre que entre les pimes i grans empreses l'increment és de 0,8 punts percentuals, arribant al 86,1%.

Les dades de l'informe revelen que hi ha un lleu retrocés, després de l'evolució positiva que aquest indicador mostrava durant els períodes anteriors, en l'ús de l'administració electrònica, que se situa el 91,3% del total de pimes i grans empreses i en el 69,4% en el cas de les microempreses, amb baixades de 1,7 i 2,1 punts percentuals, respectivament. No obstant això, augmenta en tots dos casos la utilització dels mitjans socials, que donen feina el 42,9% de les pimes i grans empreses enfront del 30,4% de les microempreses, i l'ús de serveis de cloud computing, amb percentatges d'utilització del 19,3% i 7,2%, respectivament.

D'altra banda, pel què fa a formació en competències digitals s'aprecien diferències de comportament entre pimes i grans empreses i microempreses. Mentre en el primer cas es produeix un increment i se situa en el 23,4%, en el segon hi ha un descens de 0,5 punts percentuals fins al 3,1%.

Font: RedesTelecom