Blaise Pascal, un físic molt polifacètic

Un 19 d'Agost de l'any 1662 va morir Blaise Pascal, conegut pels seus vasos comunicants, la seva unitat de pressió, els seus principis filosòfics i moltíssimes facetes més.

Sens dubte va ser un home de intel·ligència inquieta, que no va voler dedicar la seva vida a una sola matèria, per la qual cosa ens va deixar un llegat enorme en àrees tan dispars com la física, la política, la filosofia i la religió.
Va ser també un gran escriptor, per la qual cosa no va necessitar que ningú expliqués les seves teories per ell, deixant un gran nombre de obres d'allò més variades. A tothom li sona el seu nom, però potser hi ha algú que encara no sàpiga qui és.

Biografia de Blaise Pascal

Blaise Pascal va néixer a França, al juny del 1623, al sí d'una família noble. No li va suposar cap esforç econòmic obtenir una formació d'acord amb les seves capacitats intel·lectuals, que van començar a despuntar essent molt petit.
Tant bon punt la família Pascal va entrar en contacte amb un bisbe reformista, es va despertar entre ells una enorme devoció, que mica en mica va calar en el jove Blaise, que es va submergir en ella sense deixar de banda els seus estudis de matemàtiques i ciències naturals, convertint-se així en un dels membres de qualsevol llista que es preï de científics que també tenien creences religioses.
El seu talent per a la ciència el va portar a inventar, amb només dinou anys, una innovadora calculadora, batejada com la Pascalina (a la imatge superior), que li va servir al seu pare en la seva feina de recaptador d'impostos.
Però això només va ser el principi, ja que van ser molts els seus treballs en l'àrea de les matemàtiques i la física, que només van cessar quan al 1654, després de la vivència d'una experiència religiosa, va decidir retirar-se al monestir de Port-Royal, on va començar la seva nova etapa com a filòsof i teòleg.
La seva obra en aquestes dues àrees també va ser molt prolífica, però es va veure interrompuda a causa de la seva mort, que va tenir lloc a la primerenca edat de 39 anys.

Les contribucions a la ciència de Blaise Pascal

Si s'ha estudiat alguna cosa de ciències al col·legi segur que es recorda que una de les unitats de mesura de pressió, és el Pascal.
Això ja dóna una idea de quina va ser l'àrea en la qual van tenir lloc la majoria de les seves troballes científiques, ja que havia estudiat a consciència les Teories de Torricelli que, amb un conegut experiment, havia descrit en què consisteix la pressió exercida per l'aire.
En base a això, Pascal va redactar el seu propi tractat sobre la pressió atmosfèrica en què, a més, es descrivien més clarament conceptes, com el buit, i es mostrava l'experiment dels vasos comunicants, que més tard donaria lloc al principi batejat com a Principi de Pascal.
Va dedicar també bona part dels seus anys d'investigació científica a l'àrea de les matemàtiques, especialment dins de la teoria de la probabilitat, que li resultava molt interessant pel seu paper en els jocs d'atzar, tan típics entre els nobles de l'època.

A partir d'aquest moment, va descriure els coeficients binomials, associats al que avui coneixem com el triangle de Pascal, i va formular explícitament el principi de la demostració per inducció matemàtica.
Finalment, la ciència va haver de veure com la seva devoció va acabar per guanyar la partida, conduint-lo a un retir espiritual que potser va inhibir el desenvolupament de noves teories.
Sigui com sigui, és indiscutible que Pascal va destacar en totes les àrees que va tocar, demostrant ser un home de lletres i de ciències però, sobretot, una ment de les que perduren, pels segles dels segles.