De tots els
materials que es podria utilitzar en un ànode, el liti té
el major potencial, segons va dir Yi Cui, catedràtic
de ciència dels materials i Enginyeria i líder de l'equip de recerca de
Stanford.
La
ciència
Per entendre per
què es requereix bateries mes lleugeres. La gran majoria de
bateries actuals són anomenades bateries d'Ió liti aquestes, tenen tres peces
essencials: un electròlit que proporciona electrons (la part essencial de
l'electricitat), un ànode que lliura aquests electrons en un dispositiu
donant-li poder i un càtode que rep els electrons i torna a
la bateria, després que han estat passat a través del circuit del dispositiu.
On resideix el
problema avui és que el liti en bateries d'ió liti' està contingut en
l'electròlit però no en l'ànode (que és típicament grafit o silici) perquè els
electrons no poden ser recollits de forma molt eficient, abans de ser enviats
cap el circuït.
Produir un ànode
de liti pur vol dir una major eficiència, alt rendiment, els cost es dispara.
La recerca per fer-ho ha estat una continuïtat durant dècades.
El repte
L'assumpte en l'elaboració d'un ànode de liti pur és ampliar les estructures de iò-liti. Aquesta ampliació pot ser tan importat que pot deformar i esquerdar l'encapsulat de la bateria i, fins i tot si podria ser contenia, l'ànode és tan químicament que consumeix l'electròlit i capacitat de la bateria de recàrrega declina ràpidament.
L'avanç
Els investigadors de Stanford afirmen haver aconseguit un ànode pur de liti el resultat, és un bateria estable que conserva el 99% d'eficiència de la càrrega després de 150 cicles.
Els investigadors de Stanford afirmen haver aconseguit un ànode pur de liti el resultat, és un bateria estable que conserva el 99% d'eficiència de la càrrega després de 150 cicles.
Els
investigadors han assolit mitjançant la construcció de 'nanospheres' – capes
protectores de carboni interconnectant-les a la part superior de l'ànode de
liti pur. Cada capa té una estructura que és flexible, uniforme i no és
reactiu de manera que atura els ions de liti no expandint massa i l'ànode
que reacciona amb l'elèctrode. La tecnologia nanosphere permet fer cel·les
en cada bateria amb només 20 nanòmetres de gruix-1/5,000th que
equival a l'amplada d'un cabell humà.
D'altra banda
perquè la bateria sigui capaç de fer la mateixa operació bàsica com una bateria
estàndard es podria encaixar (en teoria) als nostres dispositius electrònics
existents sense cap modificació. Les bateries extraïbles podria
fins i tot intercanviar-se directament per una bateria de liti pur i gaudir
fins a 3 vegades la vida.
En el futur
les bateries també serà possible que siguin més petites (per
exemple, la meitat de la mida d'una bateria actual però amb dues vegades més la
capacitat)
En termes
pràctics si fos possible millorar la capacitat de les bateries en quatre
vegades avui , seria possible fer el doble o triple la vida de
les bateries i també fer vehicles elèctrics amb capacita de 700 km per uns
30.000 € segons va explicar Steven Chu,
No obstant, el repte encara està per venir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament