La Geopolítica Actual. vuit caigudes, quatre clicles i deu problemes

Conferència del professor Àngel Castiñeira a ESADE el dia 17 d'Octubre del 2011

vuit caigudes

1- El mur de Berlin. 1989.

 El món passa d’un moment bipolar ( URSS – EUA ) a un moment unipolar 

• Els feliços 90. No hi ha enemic ideològic. El poder EUA al servei de la ONU

2- Torres Bessones. 2001

              Comença període de conflictes asimètrics. No són contra altres estats.

              Desprès de la caiguda del mur de Berlin hi ha un gran mercat negre d’urani enriquit. El 

              terrorisme internacional no necessita armes convencionals

3- Caiguda de Bagdad. 2003

              No hi havia armes de destrucció massiva a l'Irak

              L’acció pretenia evitar que la zona caigués sota la influència de Xina o Rússia

              EUA no va poder suportar el cost econòmic

4- Crash financer. 2008  Caiguda de la banca d’inversions

5- Primavera àrab. Desembre 2010 fins avui.

            Caiguda dels patriarques

            Crisi no predita per ningú

            No sabem com pot acabar

            No està clar quines són les intencions dels rebels a Líbia

            Poden aparèixer polítics democrata-islàmics, com els democrata-cristians ? 

6- Fukushima

            Japó, com Alemanya tenien credibilitat tècnica

            Japó la perd i Alemanya tanca el seu programa nuclear

7- Caiguda de BinLaden. 2011

            Tanca la crisi de les torres bessones, que s’havia cregut que seria la crisi del segle, i 

             només ha estat d’una dècada

 8- Retirada EUA d’Irak ( 2012), i d’Afganistan ( 2014 )

             El món ho llegirà com una derrota

             EUA mostra impotència en recursos econòmics i militars. Res no ha canviat

quatre cicles

 

- un cicle curt. Crisi econòmica dels 2008 fins ara mateix

- dos crisis a mitjà i llarg termini ( de 1989 fins l’actualitat )

-         de redefinició de l’ordre internacional

-         la globalització. Al no haver-hi els dos actors enfrontats, deixa d’haver-hi control    sobre els seus socis, que poden actuar lliurement.

                    Les multinacionals i el mercat de capitals es converteixen en transnacionals

 

                    Els estats tenen fronteres i han de seguir sent locals.

un cicle de molt llarg termini. Final de l’Era d’Occident. Des de 1500 tot s’ha centrat a occident.

Els països emergents no acceptaran tornar mai més al seu lloc històric

El món serà diferent

Possibles problemes :

 ·     ** “levensraum”, l’espai vital dels països. Per fer possible el creixement d’uns, d’altres han de fer lloc

·       ** Podrien aparèixer escenaris neomalthusians ? ( la població en creixement geomètric i els aliments en creixement aritmètic )

En un context d’evolució lineal, d’aquí al 2050 la població haurà crescut un 50%, i la producció d’aliments haurà de créixer un 70% per satisfer la demanda. És possible ?

·       ** Les tensions poden ser de:

o   Matèries primeres ( i aliments )

o   Energia

o   Aigua

o   Medi Ambient

 

deu problemes

5 només es poden abordar de forma global:

                Terrorisme internacional

                Proliferació d’armes de destrucció massiva

                Emergència d’estats fallits

                Narcotràfic, delinqüència organitzada i blanqueig de diners

                Geopolítica de l’energia i dels  recursos naturals

5 estan circulant i necessiten resposta

                Persones. Migracions

                Capitals. Volatilitat i deslocalització dels mercats financers

                Mercaderies i nova propietat: pirateria

                Gasos d’efecte hivernacle i tractament de residus

                Virus i la seva propagació. Augment del turisme internacional

CONSEQÜÈNCIES

• Final del monopoli de les potències occidentals sobre la política internacional
• Els conceptes geopolítics internacionals promoguts pels occidentals perdran influència.
• Reajustament de la distribució de poder. Transitòriament hi pot haver un període de caos global
• Creació de noves institucions internacionals, o modificació de les existents.

Exemples:

A l’FMI la Xina només té un pes, en vots, del doble d’Espanya. Quan la Xina, India i Brasil demanin el lloc que els correspon a les institucions internacionals, s’entrarà en un procés complex de negociació i cessió de poder, o hauran de formar altres organismes internacionals d’acord amb els seus interessos

Quan els països emergents dominin els organismes internacionals, si no son països democràtics, aquest pot deixar de ser un valor absolut considerat com a positiu i necessari

Com es veu el futur geopolític des d’Europa:

• Bloc de països amb gana ( de créixer ): ( Brasil, Rússia, India, China  - BRIC’s -)
• Bloc dels ressentits (  països islàmics, que en un moment de la història van ser líders, i que ara són considerats endarrerits )
• Bloc de la por ( Europa i EUA, que amb qualsevol canvi poden perdre statu quo )
• Bloc dels indecisos ( Sud-america, amb països que no saben si volen ser bolivarians, chavistes, o demòcrates a l’estil occidental )

Com es veu des de la Xina:

• Els que guanyen ( Xina, India, Brasil i Nova Zelanda - No Rússia - )
• Els que estan a la defensiva ( EUA, FMI, Banc Mundial... )
• El que perden influència ( Europa, Rússia, Japó )
• Els que no tenen ni poder ni influència ( tots els altres )

El meu resum:

És un mapa del que vindrà, suposat un esdevenir lineal, però que pot canviar per l'alteració del qualsevol variable:

 - Quan els xinesos tinguin una renda per càpita de 10.000 USD, seguiràn acceptan la manca de llibertats actual ?

- Qui té el problema, la Xina amb deute dels EUA per dos mil bilions de dòlars, o els EUA ?

- Aquest any a la Xina s'han llicenciat tants enginyers com a la resta del món
junts. Quines expectatives de benestar tenen aquests nois i noies ?

En qualsevol cas, tot canvia en concepte, estructura de relacions i de poder.