Aquesta conseqüència, normalment afecta al dielèctric de cable extruït tal com poden ser els de tipus polietilè reticulat (XLPE) i etilè-propilè cautxú (EPR) i s'atribueix, en gran mesura, a les impureses d'aïllament i a la mala fabricació.
Per reduir les falles relacionades amb l’arborescència electroquímica, una companya elèctrica pot instal·lar la protecció contra sobretensions en els suports de conversió (conegudes com auto vàlvules o parallamps), pot comprar cable amb tractament que redueix aquest efecte i també realitzant les comprovacions de les bobines de cable abans d'acceptar-per part del fabricant.
Un altre mètode popular per a les proves de cable consisteix en injectar un petit senyal en un extrem i comprovar si hi ha reflexions, les quals es produiran en els punts de la descàrrega parcial. Altres mètodes poden ser: mesurant el factor de potència en un rang de freqüències (espectroscòpia dielèctrica), l'anàlisi de mostres d'aïllament físiques en un laboratori per a la descomposició polimèrica (grau de polimerització), i usant penetradores de cable per posar a prova la duresa de l'aïllament.
No totes les avaries en els cables subterranis són a l'aïllament del cable. Un percentatge important es produeix en unions, empalmaments i terminacions. Les principals raons són causa de l'entrada d'aigua per una mà d'obra deficient. Per minimitzar aquesta causa, es poden utilitzar cobertes termoretràctils a prova d'aigua, i millorar així la fiabilitat.
L'última de les principals preocupacions en els cables subterranis són els treballs d'excavació els quals poden provocar un tall a través d'un o més cables. Per evitar-ho, les companyies han de coordinar-se amb les empreses d'obra civil per senyalitzar els traçats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament