La nova universitat de recerca de Washington ha publicat a Geophysical Research Letters com afecten de forma lleugera les forces lunars a la quantitat de pluja.
Sembla ser que aquest és el primer estudi per connectar de forma convincent la força de les marees de la lluna amb les precipitacions, segons Kohyama, que estava estudiant les ones atmosfèriques quan va notar una lleugera oscil·lació en la pressió de l'aire.
Els canvis en la pressió de l'aire relacionats amb les fases de la lluna es van detectar en les observacions terrestres per primera vegada al 1847, i la temperatura al 1932. Un anterior treball realitzat pels investigadors de la Universitat de Washington, va utilitzar un engraellat global de dades per confirmar que la pressió de l'aire a la superfície, definitivament, varia amb les fases de la lluna.
Aquest nou treball és el primer en mostrar que la lluna també posa un lleuger fre a la pluja per les forces gravitacionals. Quan la lluna és plena, la gravetat fa que l'atmosfera de la Terra tingui tendència a anar cap a la Lluna, de manera que la pressió o el pes de l'atmosfera d'aquest costat del planeta, puja. A major pressió, augmenta la temperatura de l'aire, ja que l'aire més càlid pot contenir més humitat, per tant, les mateixes masses d'aire són ara més lluny de la seva capacitat d'humitat.
La humitat relativa afecta la pluja, perquè la baixa humitat és menys favorable per a la precipitació. Kohyama i Wallace han fet servir 15 anys de dades recollides per la NASA de l'Agència d'Exploració Aeroespacial del Japó gràcies al mesurament per satèl·lit durant les missions del 1998-2012 per demostrar que la pluja és, de fet, una mica més lleugera quan la lluna és plena. El canvi és només l'1 per cent de la variació total de pluja, però, això no és suficient per afectar a altres aspectes del clima o perquè les persones ho notin.
Font: PHYSORG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament