dijous, 2 de juny del 2016

El projecte OPALS

La NASA farà servir l'Estació Espacial Internacional per provar una nova tecnologia de comunicacions que podria millorar de forma notòria, les comunicacions de les naus espacials, millorar les missions comercials i enfortir la transmissió de dades científiques.
The Optical Payload for Lasercomm Science (OPALS), és un experiment de demostració de tecnologia òptica que podria millorar les velocitats de dades que usa la NASA per a les comunicacions amb les futures naus espacials en un factor de 10 a 100. OPALS va arribar des de la NASA al Centre Espacial Kennedy de Florida gràcies a l'agència Jet Propulsion Laboratory (JPL) de Pasadena, Califòrnia. El seu llançament a l'estació espacial, es va fer a finals del 2013 a bord del coet Falcon-9 de l'empresa SpaceX.
"OPALS representa un esglaó tangible per a les comunicacions per làser, i l'Estació Espacial Internacional és una gran plataforma per un experiment com aquest", segons va manifestar Michael Kokorowski, director del projecte en el JPL OPALS.

El projecte OPALS
"Els sistemes de comunicació per làser futurs, tindran la capacitat de transmetre més dades des de la nau fins a terra que en l'actualitat i, així, es podrà mitigar un important coll d'ampolla per a investigacions científiques i empreses comercials".
OPALS es va muntar a l'exterior de l'Estació Espacial Internacional i es comunica amb una estació a la Terra a Wrightwood, California, un poble de muntanya prop de Los Angeles.
"És com apuntar un punter làser contínuament durant dos minuts en un punt del diàmetre d'un cabell humà de 30 peus de distància, mentre s'està caminant", segons va explicar l'enginyer de sistemes, Bogdan Oaida, del JPL.

El projecte OPALS
Des del punt de vista més tècnic, les comunicacions per làser a l'espai des de l'Estació Espacial Internacional, que es va iniciar a mitjans de 2014 i fins al moment, es mostra prometedor; com una tecnologia que podria substituir l'ús tradicional de les ones de ràdio per a les transmissions de dades per comunicar amb les sondes que viatgen per l'espai profund i, també, per ser usades des de la Terra pels satèl·lits que estan orbitant. Al març d'aquest any, estava prevista la següent fase, que incorpora l'ús d'òptica adaptativa per millorar l'eficiència.
Els núvols i altres qüestions meteorològiques han estat un repte per a l'equip de comunicacions del prototip desenvolupat pel Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA. No obstant això, el transmissor OPALS de la ISS, ha demostrat la seva capacitat per realitzar un seguiment de la seva contrapart a terra, amb una alta precisió quan les condicions atmosfèriques i la il·luminació són òptimes.

El projecte OPALS
La tecnologia OPALS utilitza un far amb quatre làsers individuals per minvar els efectes de la turbulència atmosfèrica, de manera que aquests quatre raigs làser, des del recorregut de l'estació de terra a través del cel, cap a l'estació espacial i sota les condicions de fons fosc i clar, és molt fàcil ser utilitzada com un beacon de terra. Per altra banda, les condicions de llum diürna han portat algun inconvenient. De fet, OPALS és capaç de tornar a adquirir el senyal d'enllaç després de períodes d'interferència provocada pels núvols.

El projecte OPALS
Aquest transmissor làser, va assolir el seu primer èxit, ja que va realitzar:

  • Una transmissió amb repetició de vídeo que incloïa el missatge "Hola món" cada 3,5 seg entre l'ISS i la Terra.
  • Ús tradicional per transmissió de radiofreqüència.
  • Transmetre el mateix vídeo 175 Mb en 10 minuts.


Font: VerticalNews

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament