dimecres, 22 de novembre de 2017

La bateria de diamant que converteix residus nuclears en electricitat

Què fer amb un material de rebuig que, a més, emet radiació perillosa? Un equip de físics de la Universitat de Bristol proposa una resposta revolucionària. Han trobat la manera de convertir aquests residus en bateries netes que duren milers d'anys.

La bateria de diamant que converteix residus nuclears en electricitat

L'equip britànic no treballava directament en bateries, sinó en maneres de reciclar el combustible de les centrals nuclears més antigues del Regne Unit. Els reactors Magnox d'aquestes centrals utilitzen grafit per mantenir sota control la fissió nuclear. El procés converteix el material en un isòtop radioactiu, el carboni-14. El Regne Unit té més de 100.000 tones de carboni radioactiu que no sap com reciclar. La radiació que emet el material amb prou feines té abast a l'aire lliure però, tot i així, no és una cosa que es pugui enterrar en el primer forat del camp anglès que trobin.

La bateria de diamant que converteix residus nuclears en electricitat

La solució del grup de Bristol ha estat aprofitar una qualitat molt particular dels diamants industrials. Quan aquestes pedres reben radiació, generen un petit corrent elèctric. Els investigadors han separat el Carboni-14 de les barres de grafit i l'han fet servir per fabricar un diamant radioactiu. En xocar contra la xarxa cristal·lina de molècules que formen el diamant, les partícules beta del Carboni-14 generen electrons. Per aïllar la radioactivitat, el diamant radioactiu s'ha recobert d'una segona capa de diamant normal que aïlla perfectament la radiació i que, a sobre, genera més electricitat.

La bateria de diamant que converteix residus nuclears en electricitat

El resultat és una pedra que emet electricitat sense parts mòbils i no contamina. La duresa del material garanteix que podríem empassar-nos aquesta bateria sense tenir cap efecte secundari més enllà d'un difícil pas pel vàter. La bateria, de fet, emet menys radiació que un plàtan.
Per si no n'hi hagués prou, la seva durada està directament associada a la velocitat a la qual decau l'isòtop radioactiu que porta dins. Els investigadors calculen que després de 5.730 anys encara estaria al 50% de càrrega. Probablement canviem de telèfon intel·ligent abans.



La mala notícia és que el corrent que genera el prototip creat a Bristol no és molt intensa, però podria revolucionar sectors amb necessitats de voltatge petites i en què no es pot o és complicat canviar les bateries, com en els dispositius mèdics (marcapassos) o en les sondes espacials. La Universitat de Bristol ha sol·licitat més idees per a aquestes bateries en xarxes socials mitjançant l'ús de l'etiqueta #diamondbatteries.

Font: Universitat de Bristol; New Atlas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament