Tot i que les erupcions volcàniques són relativament poc freqüents, envien als núvols la cendra als nivells de vol, de manera que poden afectar a la major part dels components principals dels avions. Els meteoròlegs del món segueixen la progressió de l'activitat volcànica i els núvols de cendres per emetre avisos i restriccions de vol als pilots i a les companyies aèries.
L'any 2010, els fums expulsats pel volcà Eyjafjallajokull, a Islàndia van provocar grans interrupcions i van provocar que més de 100.000 vols internacionals es cancel·lesin, amb un cost per a les companyies aèries de més de 3,1 mil milions de dòlars. Els núvols de cendra volcànica es poden estendre a través de milers de quilòmetres, depenent dels patrons de vent i l'estabilitat atmosfèrica, fent-los difícils de predir.
Llavors, què passa quan un motor a reacció vola a través de la cendra volcànica?
Segons un estudi del USGS (Servei geològic dels Estats Units), la temperatura de fusió del material de silicat vidriós en un núvol de cendres és inferior a les temperatures de combustió dels motors de reacció moderns. Això vol dir que: les partícules de cendra xuclades en un motor es poden fondre i acumular-se com dipòsits re-solidificats en parts més fredes del motor. El vidre pot degradar el rendiment del motor fins al punt que el compressor en vol tingui una important pèrdua d'empenta.
A sota es poden veure dipòsits foscos i vidriosos de cendres volcàniques foses a l'avantguarda de les pales del turbofun d'alta pressió.
La cendra no només afecta els motors
Més enllà dels danys als motors a reacció, les partícules de cendres poden fer augmentar les superfícies de sustentació i també els parabrises, les superfícies del fuselatge i les fulles del turboreactor. La contaminació de les cendres també pot provocar la fallida dels instruments crítics de navegació i els sistemes operatius.
També pot obstruir els tubs pitot i els ports estàtics, resultant en indicacions errònies de la velocitat i l'altitud. També afecta la cabina. Les cendres poden infiltrar-se en els sistemes de ventilació i pressurització dels avions, omplint la cabina amb una molècula sulfúrica.
El parabrises afectat d'un Boeing 747 com a conseqüència de l'erupció del volcà Redoubt, el 15 de desembre de 1989, es mostra a sota. El costat dret del vidre va esclatar gairebé per complet, reduint molt la capacitat de visió dels pilots a l'exterior. La tripulació va perdre l'empenta dels quatre motors i finalment, va aconseguir fer un aterratge amb èxit a Jakarta.
Font: BoldMethod
