La digitalització de les renovables, clau per complir els objectius per al 2020

Espanya haurà de realitzar un esprint final si vol complir els objectius en matèria d'energies renovables que fixa la Unió Europea. Aquests compromisos, van ser marcats per a tots els països de la UE, imposant l'objectiu que almenys un 20% de l'energia consumida a cada estat membre provingués de fonts renovables. Segons les dades de Kaiserwetter, empresa internacional dedicada a la gestió tècnica i comercial de parcs eòlics i fotovoltaics, Espanya es troba actualment en el lloc 14 de la UE-28, amb un 16,2% de la demanda coberta per energies renovables, per sota de la mitjana europea del 16,7%, i a 3,8 punts de l'objectiu del 2020.

És el moment que els actors inverteixin en noves eines digitals, segons Kaiserwetter
Tot i que durant els primers anys de l'entrada en vigor la directiva Espanya va viure un boom de les renovables que la va encaminar a complir l'objectiu, passant en deu anys d'un 9,2% (2006) a l'actual 16,2%, la situació ha canviat després de gairebé tres anys amb una inversió gairebé nul·la; la crisi econòmica i traves legals com el conegut com a 'Impost al sol'. Per revertir aquesta tendència i complir els objectius legals europeus, el govern ha adjudicat en només un any i mig un total de 8.737 MW de nova potència verda. Només al juliol passat, el Ministeri d'Energia va adjudicar a un grup de 40 empreses un total 5.037 MW (3.909 MW a instal·lacions fotovoltaiques i 1.128 MW a eòliques) i  realitzarà una altra subhasta per a les illes.
Companyies com Kaiserwetter, experta en la digitalització del sector mitjançant la seva innovadora plataforma digital Aristòtil, assenyalen que aquest canvi de tendència tornarà a situar a Espanya, actualment cinquè productor de renovables de la UE, com a referent dels inversors i que, per això, és el moment que els actors inverteixin en noves eines digitals. D'altra banda, és previsible que aquesta reactivació comporti a una caiguda dels preus del mercat majorista. Eines com Aristòtil permeten mantenir els marges de benefici mitjançant la integració de dades tècniques i financers que prescindeixin dels departaments de controlling o amb la capacitat de detectar els components de les plantes menys eficients, l'optimització del seu rendiment i la realització de simulacions. Ofereix la possibilitat de gestionar en temps real.

Si totes les instal·lacions per a la nova potència assignada pel Govern es construeixen d'aquí al 2020, Espanya complirà els compromisos de la UE, però l'estret marge de temps per al muntatge de totes aquestes plantes planteja complicacions logístiques que situen aquestes eines digitals part d'un procés irreversible i una opció òbvia per superar-les mitjançant optimització, eficiència i estalvi en costos.

Font: Interempresas

La digitalització: eina bàsica per a la millora de la xarxa elèctrica

La digitalització i automatització de les xarxes de distribució s'ha convertit en un dels pilars estratègics per a les distribuïdores d'electricitat de cara al desenvolupament del nou model energètic. Una major digitalització de la xarxa elèctrica permet optimitzar l'operació del sistema, minimitzar les pèrdues de la xarxa, solucionar situacions de sobrecàrrega, així com millorar la detecció primerenca i la localització d'incidències.

Una xarxa intel·ligent també permet la connexió i el funcionament de la generació renovable i la distribuïda associada al consum, possibilita la gestió de la demanda aplanant la corba de càrrega i maximitzant la utilització de les infraestructures elèctriques, i fa possible el desplegament del vehicle elèctric i el desenvolupament dels serveis energètics més complets i avançats.
Endesa, immersa en diferents projectes per al desenvolupament de les xarxes intel·ligents, compta amb el sistema automàtic Lars (Localització, Aïllament i Reposició de Subministrament), que detecta una incidència com un operador virtual, realitzant des del Centre de Control les maniobres necessàries per aïllar l'avaria i reposar el subministrament en menys de tres minuts. El sistema va començar en fase de proves a Catalunya al gener passat i des d'aquest estiu s'està aplicant a Aragó, Canàries, Balears i Andalusia.

Endesa també ha posat en marxa Graciosa (Generació Renovable amb Emmagatzematge i Consum Intel·ligents per a l'Operació de Xarxes de Distribució amb Sistemes d'Autoconsum), un projecte que permetrà a l'illa canària de La Graciosa ser autosuficient només amb renovables. Per a això s'està construint una micro-xarxa que permetrà integrar l'energia distribuïda generada per les plaques fotovoltaiques instal·lades en edificis públics i llars amb bateries i condensadors per garantir un subministrament fiable i constant.
El projecte incorpora una càmera -desenvolupada per la Universitat de La Laguna- que permet conèixer amb una antelació d'entre 5 i 15 minuts l'evolució dels núvols i predir la producció fotovoltaica. Aquesta informació permet posar en marxa diferents actuacions per ajustar el sistema quan es preveu un descens de la producció, com injectar energia amb una bateria o desconnectar algun element de la xarxa davant d'un descens de la generació d'energia fotovoltaica.
Una altra de les iniciatives liderades per Endesa és el projecte Monica (Monitorització i Control Avançat de la Xarxa de Distribució). Llançat el 2015, desenvoluparà a Màlaga un sistema per a la monitorització i el diagnòstic en temps real de les xarxes de distribució de mitjana i baixa tensió, cosa que fins ara, -segons la companyia-, només s'ha fet en les xarxes de transport - alta tensió per limitacions tècniques i econòmiques.

Una plataforma anomenada Estimador d'Estat de la Xarxa, encarregada de recollir, processar i gestionar dades, rebrà a temps real les dades recollides pels sensors desplegats en 36 centres de transformació de mitja i baixa tensió i les dades obtingudes dels comptadors d'uns 15.000 clients per analitzar l'estat de la xarxa. També es comptarà amb informació de la topologia de la xarxa, de l'estat dels transformadors, interruptors i altres elements del sistema. L'objectiu és utilitzar tota la informació per fer un diagnòstic de les diferents incidències a la xarxa per anticipar problemes o resoldre'ls de forma més ràpida i eficient.

Integració de les renovables
L'increment d'instal·lacions renovables connectades a les xarxes de distribució d'electricitat fa cada vegada més complexa l'operació d'aquestes infraestructures, portant a situacions que, per les empreses distribuïdores, és complicat absorbir tota l'energia generada, veient-se obligades a sol·licitar restriccions que limiten parcialment la seva producció i fins i tot, de vegades, la parada total d'aquests grups. Aquesta situació provoca ineficiències en el sistema elèctric com ara desaprofitar energia d'origen renovable, produint-se en el seu lloc electricitat amb centrals de generació convencional, ubicades en zones de xarxa menys congestionades.
Per resoldre aquest problema, Viesgo ha posat en marxa Dynelec, un projecte llançat en 2013 al costat de la Universitat de Cantàbria, per operar la xarxa elèctrica de distribució mallada de forma dinàmica.

El projecte, que combina la innovació i l'Internet de les Coses (IoT), permet monitoritzar en temps real les condicions climatològiques en què operen les línies elèctriques -amb sensors i dispositius de comunicació remota- per poder adaptar la capacitat real de les línies a les condicions ambientals de cada moment i lloc, i que puguin operar per sobre de la seva capacitat estàtica. També s'han desenvolupat algoritmes predictius per calcular l'estat futur de la xarxa, en base a les dades acumulades des del seu llançament.
Entre els beneficis d'aquest innovador sistema, Viesgo destaca una major qualitat de subministrament, major capacitat d'absorció de l'energia, més seguretat en cas d'emergències i una millora en el manteniment de les línies. Dynelec també optimitza l'operació del sistema i augmenta la capacitat d'integració de les renovables. Aquest sistema està resultant especialment útil en zones de gran producció eòlica, com Galícia o Astúries.

Al servei de la innovació
Iberdrola té sis Centres d'Operació (COD) a Espanya per gestionar una xarxa elèctrica de més de 190.000 quilòmetres quadrats que serveix més de 11 milions de punts subministrament en les deu comunitats autònomes i cinc províncies en les que opera la companyia, supervisada per tècnics especialitzats, atents a qualsevol tipus d'anomalia, incidència o problema.
Una alarma intermitent en alguna de les pantalles pot implicar que hi ha un problema tècnic o clients sense servei, cosa que activa les actuacions necessàries per a recuperar el servei com més aviat millor. El sistema de control és, doncs, el cervell que permet als tècnics d'aquests centres detectar en temps real qualsevol incidència i actuar per solucionar-la.
En condicions meteorològiques adverses l'operació es complica i els problemes per a l'operador humà es multipliquen. La seva resposta es pot alentir, principalment perquè han de garantir la seguretat de les persones, del medi ambient i de les instal·lacions, fins i tot en les pitjors condicions.

Per millorar aquesta resposta, Iberdrola ha integrat una nova aplicació en els seus centres de control: el sistema ARA (Aïllament i Reposició Automàtica), que permet en temps real, la localització, l'aïllament del tram avariat i la reposició del servei al màxim nombre de clients de forma automàtica, ràpida i segura. A més, inclou la lògica per avisar automàticament a la brigada de manteniment més propera perquè atengui l'avaria al més aviat possible. L'algorisme ARA actua com un operador virtual, sense intervenció humana, recolzant-se en la informació aportada per les instal·lacions telecontrolades i operant la xarxa elèctrica a distància quan cal.
Desenvolupat per Iberdrola i Siemens, aquest pioner sistema de control que Iberdrola planeja introduir en altres països on opera xarxes de distribució, té la seguretat de les persones com a requisit principal, amb l'objectiu de millorar el servei als clients i tenir la xarxa preparada per els reptes del futur. Durant el temps que porta operant, els resultats han estat molt satisfactoris, suposant una reducció notable en els temps de reposició de servei elèctric davant avaries i millorant la qualitat del servei ofert als clients.
Per la seva banda, Gas Natural Fenosa compta amb un sistema de distribució elèctrica a Segòvia, on s'implantaran i provaran en la xarxa elèctrica les últimes tecnologies i s'estendran a la resta de zones de distribució de la companyia. Es tracta del projecte Seda (Segòvia Distribució Avançada) que, amb una inversió de 4 milions d'euros, pretén desenvolupar diferents iniciatives per augmentar l'automatització de la gestió de la xarxa elèctrica de mitja i baixa tensió, millorar el monitoratge de les línies i centres de transformació, analitzar les dades que els nous comptadors intel·ligents recullen, i oferir més informació i nous serveis als usuaris que estiguin connectats a aquestes xarxes.

En els últims anys, la companyia ha desplegat a Segòvia la tecnologia necessària per convertir la xarxa elèctrica de la ciutat en una infraestructura intel·ligent. Gairebé el 100 per cent dels 34.340 comptadors domèstics instal·lats són intel·ligents i durant els últims anys la companyia ha actuat sobre 225 centres de transformació. En aquests centres s'han instal·lat els equips necessaris per monitoritzar la xarxa i transmetre les dades dels comptadors als sistemes d'informació de la companyia.
Dins del projecte Seda, Gas Natural compta amb l'aplicació gratuïta Tuluz, que permet als clients domèstics que compten amb comptador intel·ligent telegestionat consultar les dades del seu consum elèctric horari des de qualsevol dispositiu mòbil i que incorpora una eina que localitza en un mapa la zona en la qual s'estan efectuant treballs de manteniment o incidències que poguessin estar provocant una interrupció del servei.

Qualitat de subministrament
Un dels principals objectius per Energías de Portugal (EDP) en distribució elèctrica és aconseguir una xarxa intel·ligent que optimitzi les possibilitats que ofereixen els nous comptadors telegestionats. L'energètica que, segons afirma, lidera la qualitat de subministrament a Espanya, treballa en el desenvolupament de diferents aplicacions i millores que permetin aprofitar la informació dels nous dispositius, que estaran instal·lats a totes les llars espanyoles a finals del 2018.
Un dels projectes més destacats és l'anomenat Pèrdua de Neutre, capaç de detectar incidències a la xarxa de baixa tensió, la més propera als consumidors. "Consisteix a utilitzar els comptadors com sensors de la xarxa, de manera que puguem detectar i actuar davant variacions en la tensió abans que les percebi el consumidor", afirma Tania Vázquez, responsable del projecte d'Aplicacions de Xarxa d'EDP. La clau d'aquesta novetat resideix en portar en temps real la informació dels comptadors als sistemes SCADA de gestió de la xarxa.

L'origen d'aquesta aplicació és el projecte Fase Cortada, que ha situat EDP "com la primera companyia a Espanya a aprofitar la informació dels nous dispositius, detectant telemàticament trencaments en cables de mitja tensió". Des de la seva implementació ha suposat una reducció del TIEPI (Temps d'Interrupció Equivalent a la Potència Instal·lada) de gairebé dos minuts anuals.
Pel que fa al TIEPI, el valor obtingut per EDP al 2016 és de 24 minuts, el més baix registrat per la companyia en la seva història. Aquest resultat respon a "l'excel·lència en la gestió, l'alt grau d'especialització del personal que opera i manté la xarxa, i a les importants inversions realitzades per la companyia, que se centren en les noves aplicacions desenvolupades a partir de les Smart Grids, la contínua automatització de les instal·lacions, les reformes i noves infraestructures".
Els resultats obtinguts per la companyia -afirmen- han anat millorant progressivament i de forma continuada en l'última dècada, tot i la complicada orografia dels territoris on EDP té les seves xarxes de distribució elèctrica, com és el cas d'Astúries o Osca.


Font: El Economista

La digitalització, el gran repte de consumidors, empleats i negocis

L'internet de les coses, compres en línia, telepresència, xarxes socials o ciutats intel·ligents. S'avança cap a un món digital que transformarà la manera de viure, de gaudir de l'oci i de treballar. Gairebé el 90% dels CEO europeus reconeixen que la transformació digital és clau en la seva estratègia corporativa perquè afecta directament al negoci, segons International Data Corporation (IDC), el principal proveïdor mundial d'intel·ligència de mercat, telecomunicacions i tecnologia de consum. És, precisament, en l'àmbit empresarial on la irrupció de les noves tecnologies emergents com el cloud, el Big Data, la impressió 3D, la col·laboració i la telepresència, la realitat augmentada i altres, anticipa una nova etapa disruptiva: la 4ª Revolució Industrial, que establirà les bases d'un nou panorama econòmic.

En aquesta era, en la qual la digitalització ho fa tot possible, el consumidor es troba al centre, i la veritable importància del digital per al negoci no és tant en la irrupció de les noves tecnologies com en la capacitació de les persones, ja siguin empleats, clients o consumidors, per manejar-les, i poder realitzar coses increïbles. I és que la digitalització, que pot ser de processos, traduir-se en automatització o en col·laboració entre empleats, té potencial suficient per modificar no només a les empreses i institucions sinó també als col·lectius socials o sectors sencers en qualsevol punt del planeta.

I davant d'aquests paradigmes resulta clau que les organitzacions puguin dedicar la seva atenció al digital. L'estudi The Digital CIO mostra que, de mitjana, aquests dediquen encara més del 60% del seu temps a mantenir la seva base instal·lada i, així, és complicat dedicar temps a innovar i explorar noves idees per al negoci sobre l'ús creatiu de la tecnologia.
Tota revolució exigeix ​​la convergència de diferents variables que permetin tancar el cercle. En el cas de la digitalització, també. El negoci digital ha de crear noves formes d'operar, aprofitant les possibilitats i la flexibilitat que ofereixen les actuals infraestructures de Tecnologies de la Informació (TI). L'empleat digital, per la seva banda, contribuirà a elevar la productivitat de la companyia mitjançant l'ús de les més avantguardistes tecnologies de col·laboració -àudio i vídeo conferència, telepresència, mobilitat-. I, finalment, els consumidors digitals podran optimitzar la seva interacció amb les marques, millorant la seva experiència a través d'estructures omnicanal que permeten a les empreses conèixer millor als seus clients, i així fidelitzar-los.

Sobre aquests tres pilars, empreses com Hotelbeds, Michelin o Randstad Group han emprès els seus processos de transformació digital. Hotelbeds ha modernitzat la seva infraestructura TI i els seus data centers crítics per al seu negoci en línia, i avui connecta 35.000 intermediaris de viatges en més de 120 mercats amb proveïdors de més de 180 països. També Michelin ha optat per la transformació dels seus serveis d'infraestructura TI, optimitzant els seus serveis de telefonia IP i integrant les seves xarxes LAN i WAN, amb garanties de seguretat extrem a extrem. Randstad Group es va plantejar elevar el control sobre la seva xarxa per guanyar en eficiència i treure el màxim profit al cloud. Amb aquesta idea, ha desenvolupat una infraestructura que proporciona connectivitat en el núvol a més de 3.500 localitzacions a 37 països, a més de serveis de veu en cloud als seus més de 33.000 empleats.

La revolució ha començat ja i és imparable. El desafiament és enorme. En menys d'una dècada, el gruix de les empreses, també les espanyoles, s'han d'haver tornat digitals, redissenyant els seus models operatius i de negoci, els seus processos i els seus serveis, i oferint als seus empleats les eines imprescindibles per competir en un mercat cada vegada més globalitzat, en el qual el poder del consumidor no para de créixer.

Font: RedesTelecom

Renovables, drones i digitalització dels recursos, les claus del sector energètic al 2017

Mentalitat de startup per orientar-se a les renovables
La inversió actual en renovables representa prop de la meitat de la nova capacitat energètica al món, i està previst que aquest mercat creixi un 13% més en els propers cinc anys, impulsat per l'energia eòlica i la solar. Els proveïdors energètics busquen descentralitzar la seva capacitat energètica i diversificar en renovables. És qüestió tant de modernitzar el negoci com d'assegurar la futura rendibilitat. Per a les companyies energètiques tradicionals saltar al sector d'energies renovables vol dir que han de considerar posar en marxa una nova unitat o entitat independent centrada totalment en renovables, començant pràcticament des de zero, i fer-ho de forma ràpida. Per tenir èxit, les companyies energètiques necessitaran l'ajuda d'organitzacions i plataformes tècniques més àgils i de ràpida implantació, que per raons de rapidesa i cost (més OPEX que CAPEX) estaran basades en el núvol. Això significa la reinvenció de processos clau com les finances, la planificació de recursos, el suport als serveis en camp i la gestió d'actius i de la cadena de subministrament, de cara a tenir-los en funcionament en qüestió de setmanes i poder canviar-los sobre la marxa.

El consumidor mana: transformació de subministrador energètic a proveïdor d'estil de vida
Actualment estem davant l'auge d'un nou ecosistema energètic. IDC prediu que per al 2020, 2,5 GW de l'electricitat seran generats per un 20% d'empreses de la llista Fortune Global 500, que ens són companyies energètiques tradicionals. Si a això hi afegim un creixent nombre de consumidors que compten amb les seves pròpies plaques solars a la teulada, o amb aerogeneradors que volen vendre l'energia sobrant a la xarxa, comença a quedar clara la transformació dels proveïdors d'energia i utilities des de companyies centralitzades de subministrament, a proveïdors de serveis més distribuïts i bidireccionals.

Els consumidors demanen flexibilitat i poder triar quan i com consumeixen energia. Això només pot aconseguir-se a través de l'evolució de xarxes intel·ligents en què sensors i comptadors intel·ligents siguin capaços de proporcionar al consumidor un control més exacte i en temps real del seu consum energètic.
Però el pas de subministrador energètic a proveïdor d'estil de vida requereix un enfocament molt més dinàmic i optimitzat del manteniment i del servei en camp, el que implica un servei d'elevada qualitat. Per desenvolupar i mantenir una infraestructura intel·ligent, els tècnics de serveis en camp i els enginyers han d'estar recolzats per tecnologies connectades. Això vol dir que aquelles companyies que el 2017 comencin a transformar digitalment els seus processos de negoci integrant les noves tecnologies (wearables, realitat augmentada i aplicacions de veu) es beneficiaran d'una millor gestió d'actius, una millor planificació, una millor execució i un servei més ràpid per mantenir satisfeta la demanda dels consumidors.
Per desenvolupar i mantenir una infraestructura intel·ligent, els tècnics de serveis en camp i els enginyers han d'estar recolzats per tecnologies connectades

Drones, regulacions i compliment de les normatives

Els drones s'estan convertint ràpidament en la norma, dins el mercat energètic, com si d'un altre parell d'ulls es tractés, per avaluar visualment els cables, canalitzacions d'energia o altres recursos. I el 2017 seguirem veient nous avenços en aquesta matèria. En primer lloc, les dades recollides pels drones s'integraran directament amb les plataformes de programari de les empreses, per generar ordres de treball automàtiques quan trobin errors. Aquestes ordres poden ser enviades directament a enginyers sobre el terreny per a una ràpida resposta i una mínima pertorbació a la xarxa. Encara estem una mica lluny de veure a drones prenent decisions autònomes, però amb l'actual ritme d'innovació en tecnologia de drones, no és difícil concebre un futur en què almenys les simples tasques de reparació puguin ser dutes a terme de forma remota.
Davant d'aquesta tendència, és previsible l'aparició de problemes en les regulacions i compliment de normatives, i no només de seguretat aèria. Una recent normativa de Suècia prohibeix l'ús de drones amb càmera sense permís. Encara està pendent l'aparició d'una regulació integral sobre drones, de manera que estar atents al canviant panorama legal en els diferents territoris és clau per garantir el seu compliment.

Digitalització dels recursos i desenvolupament de capacitats predictives
A mesura que avanci 2017 els recursos de les companyies es digitalitzaran cada vegada més i s'aprofitaran les anàlisis avançats. L'aprenentatge automàtic o machine learning és al centre de l'evolució de la indústria 4.0. Les plataformes d'anàlisi intel·ligents i automatitzades, són capaces d'aprendre de les enormes quantitats de dades recol·lectades pels diferents actius de la companyia i proporcionar valuoses informacions, tant sobre el rendiment dels actius, com sobre l'estat dels mateixos. Aquestes anàlisis porten al desenvolupament de capacitats predictives. Els nous models de màquines amb aprenentatge automàtic recolliran totes les dades de la infraestructura intel·ligent per emetre alertes sobre possibles errors en els recursos, o lectures anormals, abans que es produeixin les avaries, amb informació detallada sobre quines mesures s'han de prendre per evitar que el servei s'interrompi per una fallada en algun component.

L'any 2017 es presenta com un any clau per a les empreses del sector energètic, amb noves oportunitats de negoci, gran connectivitat, més automatització en camp i una enorme quantitat de dades de les que obtenir valuosa informació per gestionar el negoci. I aquesta és la qüestió fonamental: es tracta de negocis en els que l'eix central es troba el programari empresarial que ha de alinear-se amb tots aquests desenvolupaments, a punt i capaç d'integrar, analitzar i proporcionar informació de forma fàcil i ràpida. Només llavors les companyies energètiques seran capaces de proporcionar de manera eficient i rendible un servei i una energia intel·ligent al seu creixent nombre de consumidors intel·ligents.

Font: Redacción computing

La digitalització ho està canviant tot

Ducati, una marca de prestigi amb aficionats apassionats. Però la passió per si sola no pot fer guanyar un sol cèntim a la companyia de motos. Com a resultat, Ducati s'ha compromès amb la innovació i ara es beneficia de digitalització. Tot i així, aquesta empresa és només un exemple. Se'n poden trobar a altres casos, com podrien ser:

- Les turbines de gas
- Els trens, o
- Les tecnologies d'imatges mèdiques.

La fusió dels mons reals i digitals està transformant la cara de l'economia i la societat, pràcticament en tots els aspectes.
Les dades són les forces impulsores d'aquesta evolució. Actuen com la matèria primera del segle XXI i, a diferència del petroli cru, es reprodueixen a gran velocitat. Els sensors estan seguint el món amb una precisió sense precedents. Quan es fan coses com ara monitoritzar el pols, sortir a córrer o utilitzar un sistema de navegació durant el viatge en els seus vehicles, es generen constantment dades. Aquestes no només es produeixen en la nostra vida privada. La indústria produeix en sèrie.

Les dades es mesuren de forma contínua, emmagatzemades i analitzades. El 2020, s'espera que les dades emmagatzemades a tot el món arribin a 44 zettabytes, un augment de deu vegades en set anys. No hi ha fi a aquesta tendència a la vista. En realitat, tots els indicis apunten en la direcció oposada S'espera assolir 180 zettabytes al 2025.

Els mons reals i virtuals s'estan fusionant
Per Siemens, la digitalització consisteix en l'aplicació de noves tecnologies com l'anàlisi de dades, el núvol o de la xarxa de sistemes. Els mons virtuals i reals s'estan fusionant. En aquest procés, Siemens està treballant per ajudar els seus clients a incrementar la seva productivitat al llarg de la seva cadena de valor. Des del disseny, l'enginyeria i les operacions de producció i servei. En concret, això vol dir diverses coses:
- Un temps de comercialització més ràpid,
- Una major flexibilitat i mínim temps d'inactivitat del sistema.

La digitalització és l'àrea de creixement més important de Siemens, alimentant els guanys del 7 al 9 per cent l'any. Siemens també gaudeix d'un clar avantatge sobre les empreses que treballen estrictament amb el programari: el maquinari de la companyia està essent utilitzat a tot el món, en llocs com els trens, plantes d'energia eòlica i línies de producció. Siemens té la intenció de complementar aquest negoci de maquinari amb la seva experiència en programari per crear valor afegit per als seus clients. Aproximadament 17.500 desenvolupadors de programari treballen en l'empresa per dur a terme aquest treball.

Agitació del mercat
L'economista austríac Joseph Schumpeter va descriure la destrucció creativa com el camí d'or per a un creixement sostingut. Sorgeixen noves tecnologies i facilitar el camí per als models empresarials superiors que posen fi als antics. Un cop aquestes tecnologies eren conegudes com la màquina de vapor o el teler automàtic. Avui dia, les noves oportunitats creades per la digitalització estan transformant els mercats sencers. Un bon exemple és Uber, la nova manera de moure's per una ciutat: És un servei que reflecteix els estils de vida d'una societat globalitzada i creativament destrueix les velles estructures. La digitalització es va obrir camí en el negoci de les motocicletes fa molt de temps. L'essència de l'èxit en aquest negoci -igual que amb la indústria de l'automòbil- és el temps de desenvolupament, actualitzacions de model i dels costos de producció. La companyia italiana de motocicletes Ducati va veure que els temps estaven canviant i va començar en una etapa primerenca a aprofitar la revolució digital.

Font: Siemens

La transformació digital de les empreses, segons Darwin

No sobreviuran les més fortes, sinó les que s'adaptin abans a la nova era
La teoria de l'evolució de les espècies de Darwin es basa en què no sobreviuen els membres més forts, sinó aquells que són capaços d'adaptar-se abans a les noves condicions ambientals. Alguns experts parlen ja d'una analogia entre aquesta teoria i el què passarà a les empreses en els propers anys. Només aquelles que assumeixin que hauran d'adaptar-se a l'era digital i que emprenguin la transformació que el mercat els exigeix, tindran alguna possibilitat.

"El gran dilema al qual s'enfronten moltes companyies és que no han nascut en l'entorn digital i no coneixen les regles de joc. A més, necessiten mantenir el negoci tradicional i, al mateix temps, iniciar la transformació digital", assenyala Javier Zamora, professor del Departament de Sistemes d'Informació de IESE, que creu que el principal repte al qual s'hauran d'enfrontar serà "el de desenvolupar una mentalitat digital".

Però ¿com fer-ho? Aquesta és la pregunta a la qual s'enfronten molts presidents i consellers delegats. "L'era digital ha desencadenat un vast tsunami que encara estem intentant comprendre i assimilar", reconeix Francisco González, president del BBVA, en el llibre Reinventar l'empresa en l'era digital, editat per l'entitat. En la seva opinió, "les regles del joc per fer negocis canvien gairebé diàriament i és difícil adaptar-se a un entorn vertiginós i en constant transformació", però "per tenir èxit en aquesta nova gran era, les organitzacions que durant dècades han estat rendibles i líders en el seu sector necessiten canviar radicalment ", assenyala. BBVA és potser una de les empreses espanyoles que millor està entenent que aquest canvi és irreversible, però encara n'hi ha moltes altres que són reticents. "El que triguin a assumir el repte, serà temps perdut", assenyala Jaime Castelló, professor del Departament de Direcció de Màrqueting d'Esade.

Només el 55% dels consellers delegats són els promotors del canvi o estan vinculats a ell, segons un estudi de McKinsey Global Institute que recull el text editat per BBVA. A més, només el 25% del consell d'administració assumeix la decisió del canvi com a seva i només el 37% dels directors financers es mostren conformes. "Invertir més no garanteix l'èxit, però moltes persones de les organitzacions més tradicionals creuen que hauran de fer un desemborsament de diners important i retarden la decisió", assenyala Zamora, que insisteix que el problema és de mentalitat i que aquesta ha de fluir de dalt a baix de l'organització.

Un estudi de William M. Klepper, professor de Columbia Business School, en el qual s'analitzen diferents situacions complicades a què han hagut de fer front companyies com BP, HP o P & G i que van suposar un repte, com la digitalització, apunta que les empreses hauran practicar l'"amor exigent", o el que és el mateix, analitzar la situació actual que porta implícita la digitalització de la companyia i "prescindir" d'aquells que no siguin capaços "d'adaptar-se al cicle de negoci canviant", especialment si aquests pertanyen a la cúpula. John P. Kotter, de Harvard University, també creu que les empreses hauran de "canviar les rutines del seu líder, qüestionar la visió de l'equip directiu" i prescindir d'aquells que no sàpiguen adaptar-se.

Aquesta nova realitat és una oportunitat per empreses més petites perquè el punt de partida és el mateix per a totes. Segons Pepe de la Penya, coautor del llibre La gran oportunitat, "les noves tecnologies són relativament barates i assumir-les estalvia costos a l'organització. És el moment d'aprofitar l'oportunitat i fer-se grans".



Font: Expansión