Les torres són el component més visible d'un sistema de transport d'energia. La seva funció és mantenir els conductors d'alta tensió separats del seu entorn. Les línies de tensió superiors requereixen més separació, de manera que una falla a terra es produirà si una línia energitzada entra en contacte directe amb l'entorn o s'acosta prou per fer que un arc trenqui la separació entre un cable i el terra.
Entre els conductors també pot ocórrer un altre tipus de falla. Coneguda com una fallada fase - fase. La primera consideració pel disseny de les torres de transport, és separar els conductors entre ells, la torre i d'altres estructures en el medi ambient per tal d'evitar avaries.
Aquest requisit, conjuntament amb la diferència de potencial elèctric (voltatge), defineixen les dimensions físiques bàsiques d'una torre, incloent la seva alçada, l'espaiament de conductor i la longitud d'aïllant requerit per muntar el conductor. Tenint en compte aquestes dimensions bàsiques, el següent requisit de disseny és el de proporcionar resistència estructural. La resistència serà necessària per mantenir aquestes distàncies amb la càrrega que suposa el pes dels conductors, les càrregues a conseqüència del vent transversal, el gel, terratrèmols i els possibles impactes.
Per descomptat, l'estructura ha de complir aquests requisits en la forma més econòmica possible. Això ha portat a una àmplia utilització de variants en un disseny de les torres que poden proporcionar alta resistència amb els requisits de material mínims. El resultat son les torres de gelosia que es veuen a tot arreu. L'últim requisit de disseny és proporcionar una base adequada per donar suport a la torre.
Alguns dels impactes ambientals d'una línia de transport són conseqüència directa d'aquests requeriments de disseny. En primer lloc, les dimensions físiques de les torres i els espais entre línies o "obstacles" s'estableixen com les mesures mínimes necessàries del dret de pas, incloses les autoritzacions a les estructures naturals i artificials (vegetació i edificacions). Per crear i mantenir aquests espais lliures, sovint és necessari fer accions de tala i poda durant la construcció i també durant l'operació.
A més, l'excavació, el formigó, els residus, requereixen de tasques per fer vies d'accés i serveis relacionats amb dimensions suficients per manejar grans components de la torre, grues i altres.
Hi ha altres característiques a tenir en compte, per exemple els conductors, que poden estar disposats en una configuració horitzontal. Aquesta configuració requereix de torres àmplies per aconseguir la separació adequada entre conductors i entorn. També la configuració horitzontal requereix una major amplada de tala i poda respecte una configuració vertical, ja que aquesta apila els conductors.
Els resultats de la configuració vertical són torres més altes però, estretes. Una alternativa a la torre de gelosia són les torres tipus monopol.
En aquest cas, el monopol s'utilitza com a suport per tensions més baixes com poden ser les de distribució a clients industrials i subestacions.
Tot i això, les torres monopol es poden utilitzar per tensions a nivell de transport.
Una alçada típica per la torre de transport en configuració horitzontal és de 40 m. Aquesta torre està dissenyada per suportar la càrrega vertical del pes del conductor i càrregues horitzontals de vent per impacte transversal a les torres i en els conductors. En els llargs trams rectes, la càrrega horitzontal de la tensió mecànica del conductor està equilibrada pel tram oposat. No obstant això, quan hi ha canvis de direcció, l'esforç del conductor està desequilibrat i cal una torre amb estructura més gruixuda anomenada torre de desviació. Aquesta és probable que sigui més ampla que les torres d'alineació.
Font: Koshcheev
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament