Fracking

El fracking és una tècnica per extreure gas natural de dipòsits no convencionals. Es tracta d'explotar el gas acumulat en els porus i les esquerdes en certes roques sedimentàries estratificades de sorra fina o molt fina, pissarres o margues, dels quals la baixa permeabilitat impedeix el moviment del gas a les zones de més fàcil extracció. Per això, és necessari realitzar centenars de pous ocupant grans àrees (la separació entre ells ronda entre 0.6 a 2 km) i injectar milions de litres d'aigua carregats amb productes químics i tòxics. (Es coneix que hi ha almenys 260 substàncies químiques presents en uns 197 productes, i alguns d'ells són coneguts com a tòxics, cancerígens o mutagènics).

On està essent desenvolupada aquesta tècnica al nostre país (estudis i prospeccions)
No és fàcil determinar en quines àrees s'aplicarà el fracking, ja que les empreses no estan obligades a dir-ho fins que s'està perforat el pou. La manera més completa i més gràfica per veure que ja hi ha zones sota concessió i diferenciades pel nivell de progrés de les autoritzacions de prospecció i explotació és a través d'aquest mapa, actualitzat segons informació oficial del 2012.

Quines empreses hi ha al darrera
El mapa anterior es poden veure les empreses a qui han concedit els diferents permisos, així com el seu nivell de difusió i desenvolupament. Les empreses del fracking han creat un web que podeu veure en aquest enllaç.

Quants llocs de treball es creen
Les dades que circulen per la xarxa per al sector industrial, i com a referència, als Estats Units, es calcula que s'han empleat 1.700.000 per 400.000 pous és a dir, 4,25 empleats per pou. Aquests mateixos tècnics van argumentar que Espanya podria crear uns 50.000-60.000 llocs de treball. Fent la mateixa regla de 3, es creu que aquesta indústria necessitaria explotar a Espanya uns 13.500 pous per arribar a aquests números. Comparant-nos amb l'extensió d'Espanya, es pot entendre que s'espera que la densitat de pous serà menor respecte als Estats Units ja que, hi ha un pou cada 24 km2 i aquí un cada 37 km2 (dades obtingudes de l'entrevista amb Isaac Álvarez Fernández expert assessor d'empreses i especialitzat en aquesta tècnica). Cal afegir que la majoria d'aquestes feines són de baixa qualificació i curta durada, perquè la vida mitjana de cada pou es d'uns cinc anys.

Són perillosos per a la salut i el medi ambient?

• Riscos durant la perforació: Risc d'explosió, fuites de gas, fuites d'àcid sulfhídric (molt tòxic a baixes concentracions) lliscaments en les formacions de l'oleoducte. Les substàncies es dissolen de la fracturació de la roca, on hi ha el gas i durant el procés de fractura. S'inclouen metalls pesants, hidrocarburs i elements radioactius naturals.
• Contaminació d'aqüífers: Possibilitats de què una de les fractures induïdes pugi arribar a un aqüífer i contaminar l'aigua amb els fluids. Cada perforació necessita uns 200.000 m3 d'aigua. Tenint en compte que els additius químics tendeixen a assumir un 2% del nombre total de l'aigua introduïda, això significa que s'injecten 4.000 tones de contaminants químics en cada pou i tornen a la superfície entre un 15 i un 80%. Per això han de ser purgats. Però són tècniques que no estan detallades sobre la purificació i la quantitat de líquid que podria ser retornat un cop purgat.
• Contaminació atmosfèrica: Molts d'aquests additius són volàtils, anant directament a l'atmosfera. D'altra banda els condicionaments i la injecció de l'aigua, farà que una quantitat d'aquest gas, en major o menor grau s'escapi cap a l'atmosfera. El gas no convencional extret consisteix en metà en la seva en gran mesura.
• Terratrèmol: S'ha detectat un augment en l'activitat sísmica coincidint amb períodes de fracturació hidràulica. El perill és singular en les proximitats dels centres logístics com poden ser les central hidroelèctriques, nuclears, d'emmagatzematge de combustibles, refineries, oleoductes, etc.
• Ocupació del territori: Hi solen haver entre entre 1,5 i 3,5 plataformes de perforació per cada km2, amb una ocupació de 2 hectàrees per cadascuna, fet que provoca un gran impacte visual. El període d'ocupació de cadascun d'aquests pous depèn de la riquesa d'energia interna de la variable del subsòl i oscil·la entre 5 i 7 anys.