Carreteres transformades en acumuladors solars

Segons un estudi del US PIRG, un grup d'investigació no governamental per a l'interès públic nord-americà, i de l'Institut del Transport de la Universitat de Michigan (UMTRI), tant les milles recorregudes en cotxe com les llicències de conducció expedides estan en un progressiu declivi des de fa més de trenta anys. Si el 1983, un 80% dels nord-americans de 18 anys tenien carnet de conduir, el 2013 la xifra havia caigut fins al 60%. I els pronòstics indiquen que seguirà caient.

Sí, és possible que ens acostem a un món en el qual el cotxe particular tingui una importància força més residual que en l'actualitat però, de moment, seguirem necessitant les carreteres. Perquè seguirem necessitant el transport públic rodat i el transport d'aliments o mercaderies. Mentre vulguem seguir tenint peix fresc a la nostra cuina, seguirem depenent de les carreteres.

Potser aquest sigui el millor moment per repensar.

Fa cinc anys es va parlar de diversos projectes que plantejaven noves maneres d'aprofitar energèticament les vies rodades. Essencialment, transformaven la pressió i el moviment dels vehicles en energia elèctrica mitjançant uns acumuladors col·locats sota l'asfalt. De fet, una tecnologia similar s'ha vingut investigant i implementat en els anomenats energy floors; pistes de ball que serveixen d'alimentadors energètics sostenibles al recarregar-se amb el pes i el moviment de la gent que balla sobre elles.

No obstant això, les carreteres tenen el desavantatge que només aprofiten part de la seva superfície, i també depenen exclusivament de la intensitat del trànsit que hi circula. El projecte Solar Roadways que estan desenvolupant als Estats Units no té aquests problemes. Perquè les carreteres que es plantegen són, efectivament, solars.

La idea ja te més d'una dècada, quan el concepte escalfament global es va començar a popularitzar als Estats Units. Es pensava en substituir l'asfalt i les superfícies de formigó amb panells solars sobre els quals els vehicles poguessin rodar. Llavors, pensem en les caixes negres dels avions: No se sap el material del què estan fetes, però sí sabem que son capaces de protegir els delicats sistemes electrònics del seu interior, fins i tot en cas d'accidents aeris.

Es tracta de construir la superfície exterior de les carreteres amb un material d'alta resistència que cobreixi un sistema de cèl·lules solars capaces de recol·lectar energia. D'aquesta manera, l'electricitat derivada serviria per pagar el cost del propi panell i, fins i tot, afegint sistemes de LEDs i d'emissió calòrica, permetria autoil·luminar les vies i també netejar automàticament de neu, cosa especialment eficaç en les zones on l'hivern és particularment cru.


Al 2006, la companyia Solar Roadways de la localitat de Sandpoint, Idaho i després d'uns anys de desenvolupament conceptual, va rebre una subvenció de 100.000 dòlars del Departament de Transport governamental per construir un prototip del seu projecte, al qual es van unir altres 750.000 perquè el prototip tingués la mida adequada com per ser sotmès a proves de càrrega i rodatge.

Cada panell està compost d'una base de formigó alleugerit sobre la qual es col·loquen els sistemes electrònics i les cèl·lules de fotovoltaiques, tot això cobert per una superfície rugosa de vidre d'alta resistència, capaç de suportar càrregues de fins a 113 tones.

No obstant això, la majoria de les proves no es poden realitzar en una superfície tan reduïda, de manera que a l'abril de 2014 es va obrir un crowdfunding per aconseguir un major finançament. En tan sols dos mesos, la petició de Solar Roadways es va convertir en la de més èxit de la web IndieGoGo, recaptant més de 2.200.000 dòlars, duplicant amb escreix el milió que s'havia proposat com a objectiu inicial. És possible que part de la responsabilitat d'aquest èxit es degués al vídeo on proposaven el projecte i que va pels 19 milions de visites o al suport exprés que van rebre l'actor George Takei, el senyor Sulu de Star Trek. Sigui com sigui, la resposta va ser tal que des d'alguna publicació es va considerar a la petició com «l'estafa més gran de la història del crowdfunding ».

Però no ho era. De fet, encara estaven molt lluny de provar la fiabilitat, la seguretat i la viabilitat econòmica del sistema que el Solar Roadways proposava en el seu projecte inicial. En realitat, varen fer circular habitualment tractors i altres vehicles pesants pel prototip per demostrar sobradament les capacitats d'il·luminació i de desglaç de la seva superfície, la majoria de les proves de càrrega, resistència i tracció varen ser realitzades mitjançant models informàtics.

El projecte segueix endavant. La companyia està treballant amb departaments universitaris d'enginyeria per continuar desenvolupant la seva visió, amb l'objectiu d'implementar en majors superfícies i testejar davant del públic general. Possiblement en voreres o carrils-bici. De fet, aquesta és una de les pretensions que plantegen des de la seva exhaustiva pàgina de preguntes freqüents: que abans de pavimentar una calçada, voldrien provar en camins de vianants o destinats al trànsit lleuger.

Potser el sistema no estigui completament preparat per implantar-se, fins i tot es possible que mai arribem a circular sobre carreteres eco-sostenibles alimentades per energia solar, però la investigació està llançada. I sense investigació i repensament no hi ha possibilitat d'avançar. Al cap i a la fi, s'està encara molt més lluny de veure cotxes voladors flotant per sobre de les nostres ciutats.