divendres, 24 de febrer del 2017

La gran transició energètica no esperarà a la fi del petroli

Els experts vaticinen que la demanda de combustibles fòssils tocarà al seu màxim al 2030, i després, començarà a davallar, fins i tot encara que les reserves continuïn plenes.

La gran transició energètica no esperarà a la fi del petroli

La gran transició energètica no esperarà a la fi del petroli. Que el planeta es gasta de tant usar-lo és una d'aquestes banalitats que convé repetir de tant en tant i que obliga a plantejar-se cap a quins models econòmics i de consum ha d'evolucionar el món a fi de no traspassar certes barreres naturals que portarien a un punt de no retorn. "Tota empresa, tot país, tot consumidor es veurà afectat per aquests canvis que estem per presenciar en el que anomenem la Gran Transició Energètica. Ningú pot continuar com fins ara, perquè els que no s'adaptin, perdran", ha advertit Marie-Jose Nadeau, directiva del Consell Mundial de l'Energia (WEC), al desembre passat al 23è Congrés Mundial, que va tenir lloc a Istanbul.
En el sector energètic el debat ha deixat de ser el famós pic del petroli, és a dir, el moment en què el cru s'esgotarà i el món es veurà obligat a mirar cap a altres fonts d'energia. El descobriment de noves reserves offshore i hidrocarburs d'esquist ha provocat moments fins i tot de sobreabundància en els últims mesos. No obstant això, experts i empreses coincideixen que la gran transició energètica arribarà de totes maneres, de forma lenta, però inexorable. La discussió sobre el punt d'inflexió s'ha traslladat a com evolucionarà la demanda quantitativament i qualitativa.

La gran transició energètica no esperarà a la fi del petroli

Durant la cimera energètica, en què van participar ministres d'Energia, caps d'Estat, empreses i organitzacions internacionals, es van avaluar els diversos escenaris cap als quals es preveu que evolucioni el món en els propers cinquanta anys i, no sense certes dosis de literatura, es denomina a aquestes tres possibles situacions Jazz Modern, Simfonia Inacabada i Rock Dur. El primer dels marcs de referència estima que fins al 2060 hi haurà un alt grau d'èxit en l'acomodació de l'economia mundial a les necessitats d'un creixement sostenible, simplement gràcies al fet que el mercat considerarà rendible aquesta adaptació. El segon supòsit és similar al primer, però la força motriu seria el sector públic a través d'incentius al canvi, regulacions i una coordinació global. En el tercer cas, es preveu una major introspecció dels països, cadascun dels quals complirà o no amb els objectius de desenvolupament sostenible en funció dels seus interessos particulars.

La gran transició energètica no esperarà a la fi del petroli

En els tres escenaris es preveu un creixement en termes absoluts del consum energètic, si bé aquest s'alentirà, de la mateixa manera que ho farà el creixement demogràfic: si des de 1970 ençà hem doblat la població del planeta -i la demanda d'energia s'ha multiplicat per 2,4-, fins al 2060 el nombre d'habitants s'incrementarà en un 40%. "No obstant això, els desenvolupaments tecnològics permetran una major eficàcia, el que farà que el consum màxim per càpita s'arribi al voltant de 2030 i es redueixi a partir de llavors", explica Nuri Demirdoven, directiu de l'empresa Accenture Strategy i un dels autors de l'informe del WEC.

Tres escenaris
Mentre en els últims 50 anys tot just hem aconseguit reduir un 5% la dependència dels combustibles fòssils com a font primària d'energia (actualment suposen un 81% del mix energètic), fins al 2060 s'espera que la seva importància decreixi, encara que seguiran tenint un paper fonamental. D'acord amb l'escenari Rock Dur, carbó, gas i petroli seguiran suposant el 69% del consum energètic; el 63% en l'escenari Jazz Modern i el 51% en el cas que siguin els estats els que liderin la transició (Simfonia Inacabada).

La gran transició energètica no esperarà a la fi del petroli

El consum de petroli -actualment al voltant dels 86 milions de barrils diaris- continuarà ascendint fins a entre 90 i 100 milions al 2030, moment en què començarà a baixar segons els dos millors escenaris o s'estabilitzarà en el pitjor dels casos (les actuals reserves provades de petroli excedeixen els 1,6 bilions de barrils).

La gran transició energètica no esperarà a la fi del petroli

Una de les qüestions que permetrien reduir aquesta dependència dels combustibles fòssils és el desplaçament del consum energètic cap a l'electricitat, que "pot ser generada de maneres diverses, incloses fonts renovables", assenyala Demirdoven. La demanda d'electricitat es doblarà de cara al 2060, però les previsions del WEC són que per llavors entre el 20% i el 40% d'aquesta serà generada per energia solar i eòlica i que fins a un terç dels vehicles lleugers funcionin amb electricitat o sistemes híbrids.
Ja hi ha estats productors d'hidrocarburs com l'Equador o l'Aràbia Saudita -la història és inseparable de la de l'or negre- que han anunciat plans per reduir la seva dependència de les energies fòssils. Però també en estats més desenvolupats i amb polítiques favorables a l'energia renovable s'hauran de veure canvis. "Si ens cenyim estrictament als criteris de desenvolupament sostenible (enunciats per la Convenció de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic), Alemanya hauria de parar la seva indústria de l'automòbil, que suposa una important part del seu PIB, o transformar-la radicalment", sosté Karl Franz Rose, director de polítiques del WEC. "Aquest tipus de transformacions han de ser acuradament planificades durant anys o tindran greus efectes en l'economia i l'ocupació”.

Font: El País

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament