20 anys després, les xarxes i els serveis que a través d'elles cobreixen la societat, s'han desenvolupat molt i no només importa quan, sinó quant i fins i tot quants serveis es reben. És una cosa natural concebre que el que s'ha de pagar per estar connectats no és una tarifa que es resumeix en un simple nombre igual per a tots a final de mes. Hi ha més opcions de pagar a tant el minut o tant el megabyte. Hom es pot acollir a diferents plans que inclouen veu, dades, velocitat i fins i tot, per exemple, gaudir de la lliga de bàsquet. No es fa estrany, ni impossible, simplement perquè el servei va arribar des de l'inici sota aquest esquema.
L'electricitat, un servei en què les xarxes juguen un paper crucial, fins fa no tant es tractava d'un servei relativament simple. En un extrem, les fonts de generació eren, per anomenar-les d'alguna manera, força estables. Això feia que el cost de produir electricitat no fos radicalment diferent en unes hores que en altres. En el camí, no era habitual que les xarxes estiguessin saturades i, en qualsevol cas, de considerar-se necessari, no era un problema construir noves línies. I en l'altre extrem, els consumidors, en particular els domèstics, no tenien manera de participar i gairebé nul·la capacitat d'elecció. No hi havia manera de mesurar quant consumíem en unes hores o en altres, i tampoc es disposava de la tecnologia per adequar els patrons de consum a les necessitats del sistema elèctric.
Però això està canviant radicalment. Les noves fonts de generació renovables són per naturalesa molt intermitents. Ara bufa el vent, ara no, ara fa sol, ara menys. Això implica que els costos de generació d'electricitat poden ser molt diferents en uns moments o en altres, dins el mateix dia i en diferents períodes de l'any, amb patrons molt diversos. A més d'intermitents, les fonts de generació estan cada vegada més distribuïdes. Ja no es tracta només de grans centrals elèctriques connectades en paratges remots a les xarxes d'alta tensió. Proliferen per tot arreu parcs eòlics, així com plantes solars de moltes mides diferents, incloent petits panells solars en teulades, connectats a les xarxes de baixa tensió. Això complica la gestió de les xarxes, especialment les de distribució, que són les més pròximes als usuaris, i que estaven concebudes per consumir l'electricitat, no per també lliurar-la.
Al mateix temps, per completar el quadre, als consumidors se'ls obre un món d'opcions sense precedents. Ara no només poden conèixer quant consumim en cada moment, també quant costa. I no només això, s'estan desenvolupant una multitud d'alternatives tecnològiques que permetran respondre a cada moment als preus, que reflectiran els costos del sistema, consumir quan poca gent ho fa serà més barat, igual que anar-se'n de vacances al febrer. Els electrodomèstics del futur seran majoritàriament programables. No tindrem necessàriament que estar pendents de quan l'electricitat és cara o barata, perquè un món d'apps, els termòstats intel·ligents i altres ginys podran resoldre el problema de manera automàtica, incloent, per exemple, quan i com convé carregar el cotxe elèctric o posar en marxa el rentaplats. I més encara, aquells afortunats que compten amb una bon teulada a casa podran anar un pas més enllà i plantejar-se si, a la vista de com evolucionin els preus, els pot sortir a compte instal·lar un panell fotovoltaic.
En resum, la tarifa de la llum ja no podrà ser en endavant com es coneix. En primer lloc, perquè fa temps ja que el servei és molt més que llum. De l'altra, perquè els consumidors necessitaran rebre informació del que costa el servei, que va molt més enllà d'un nombre al mes (euros per quilowatt hora). Es tracta que les tarifes que veuen els usuaris els permeti reaccionar de diverses maneres, en funció de les pròpies prioritats, de manera que es pagui pel que rep i així poder beneficiar-se quan es contribueix al fet que el cost sigui menor. I també que es pugui expressar les preferències, més enllà del que és estrictament econòmic, per exemple, aportant producció renovable al sistema -individualment o de forma col·lectiva- o millorant l'eficiència energètica com a consumidors.
Donada la multitud d'alternatives tecnològiques que s'obren a l'horitzó, també la forma en què es paga a les empreses que gestionen les xarxes elèctriques ha de sofisticar-se. Cal dissenyar nous mètodes de remuneració que premiïn a aquelles que més innovin i aconsegueixin transmetre l'electricitat de la forma més eficient econòmicament i més respectuosa amb el medi ambient.
L'objectiu de l'estudi que s'ha abordat al MIT al llarg de dos anys, en estreta col·laboració amb l'Institut d'Investigació Tecnològica de la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid, denominat MIT Utility of the future study, ha estat precisament explorar els canvis que el sector elèctric necessita per permetre que aquesta revolució, que incorpora la participació dels recursos energètics distribuïts, es produeixi de la forma més ordenada i eficient (barata) possible. La idea principal és proporcionar un marc regulador robust, independentment de quines tecnologies i / o objectius de política energètica acabin prevalent en el futur.
S'està davant d'un repte de gran magnitud. És una tasca que per primera vegada pot i ha d'involucrar a tothom: a les empreses, les de sempre i les noves que estan arribant, a les institucions polítiques i especialment a les reguladores i, fins i tot, als usuaris que ho desitgin. I per sobre de tot, han de canviar les regles que regeixen el servei. És el moment d'establir millors incentius per als consumidors d'electricitat, les empreses que competeixen en el mercat i les que proveeixen els serveis de xarxa regulats. És el moment, perquè en cas contrari, si aquests senyals no són els adequats, es permetrà que es prenguin decisions d'inversió que conduiran, a la llarga, a disposar d'un servei més car i de pitjor qualitat. I sembla clar que a hores d'ara, a ningú no se li escapa que el sector elèctric és una peça clau per al desenvolupament sostenible de l'economia.
Font: CincoDias
