Renovació tecnològica de les remotes de segona generació a Estabanell

Les empreses elèctriques s'han caracteritzat per disposar d'una estructura de dispositius distribuïts per tot el territori i ha estat necessari crear infraestructura per arribar als usuaris connectats a la seva xarxa elèctrica.
Aquesta particularitat va generat l'interès (en els principis de la distribució elèctrica) per saber el que està succeint en llocs o instal·lacions clau, però disperses. De fet, en aquests orígens, la informació es basava en la localització de personal per les zones on era necessari fer supervisió de les instal·lacions.
Gràcies a aquest aspecte, i a mesura que les telecomunicacions van començar a permetre l'enviament d'informació des d'un lloc remot a un altre, va donar orígen a la primera tipologia de sistema de tele-informació, conegut coma a URT (Unitat Remota de Tele-informació).
A Estabanell Energia, aquesta aplicació va començar a finals dels anys 70 amb el primer sistema de tele-informació de desenvolupament privat, gràcies a un enginyer de Philips. Aquest es basava en la funcionalitat de la codificació de la informació DTMF (Dual-Tone Multi-Frequency) conegut internament com el tiroliro, ja que la informació a transmetre, era codificada en la banda fònica del canal PMR (Personal Mobile Radio).
Les necessitats de les elèctriques, conjuntament amb l'evolució de l'electrònica industrial a més de les evolucions en les modulacions, van permetre a Estabanell Energia la incorporació de les primeres unitats remotes (RTU) basades en una CPU 8085 de 8 bits, que gestionaven amb un bus local de telecomunicacions de diverses targetes d'entrades/sortides (I/O), analògiques (AI/AO), digitals (DI/DO) que permetien la captació de senyals, i el més innovador de l'època: El comandament i/o control de senyals i equips, és a dir el que es coneix com a DACS (Digital Acquisition and Control System).
L'arquitectura informàtica de 8 bits (1 octet) permet descriure (a la fi) adreces de memòria que comprenen fins a 8 bits de longitud per tant, hi poden haver 2^8 = 256 valors possibles.
Aquesta tecnologia va donar pas al que va ser conegut com a telemando (de fet, el nom perdura) on la instal·lació per la població de subestacions, va permetre telemanar tots els dispositius que es consideressin d'interès per la seva operació a distància des d'un centre de control que, actualment, s'identifica com a Centre d'Operació de la Xarxa (COX)
Recentment, Estabanell Xarxes Intel·ligents ha realitzant l'aturada de la segona RTU de 2ª generació basada en l'Intel 8085 de 8 bits amb protocol propietari anomenat MT-85 (Microprocesador Team 8085) per una de nova generació amb 32 bits (2^32=4.292.967.296 valors possibles) que permet, a part del procés tradicional d'entrades/sortides analògiques, la possibilitat d'empaquetar en IEC-60870-104-5 entre aquesta i el centre de control, així com disposar dels ports i interfícies per manejar diversos perifèrics via:

• RS-232C
• RS-485
• RS-422
• ETH 10/100

Amb combinació d'altres protocols, com ara:

• MODBUS: Protocol situat a nivell 7 del model OSI. Bastat en l'arquitectura master/slave o client/servidor, que va ser dissenyat al 1979 per Modicon per a la gamma dels seus controladors locals (PLC)
• LONWORKS: Plataforma de control que va ser creat per Echelon, bàsicament adreçat al mercat del control distribuït en edificis intel·ligents. Es pot trobar en els parcs eòlics
• IEC 60870-5-104: Utilitza interfície de xarxa TCP/IP per tant, disposa de connectivitat a nivell LAN per tant, a nivell de capa d'aplicació. És la mateixa que l'IEC-101 usat en els DPF que Estabanell te instal·lats i estan comunicant a la banda A de CENELEC (banda estreta) de PLC entre diversos CC.TT. de Granollers.

Un protocol de telecomunicacions és un conjunt de normes que s'estableixen entre dos equips els quals, han d'establir una transacció d'informació mitjançant un mitjà determinat.
Es cert que no tots els protocols (legacy) segueixen un estàndard o norma. Avui en dia cal assenyalar que la majoria sí que ho fan, segons acords que s'assoleixen en grups de recerca internacional amb l'objectiu de desenvolupar protocols oberts que permetin a la diversitat de fabricants integrar les seves tecnologies.
És important no confondre una norma de protocols de telecomunicacions amb una norma de disseny, com pot ser l'IEC 61850 que és un estàndard per al disseny de l'automatització d'una subestació elèctrica.
Aquesta nova arquitectura ha premés validar el disseny tecnològic pel desplegament a gran escala de RTU de nova generació amb arquitectura descentralitzada, de manera que ha de permetre la presa de decisions en els centres de transformació (CT), així com la renovació tecnològica d'automatització que acaba de iniciar EyPESA.


Font: Ramon Gallart