Un canvi radical d'energia en el dipòsit

La natura mostra el camí. En els ecosistemes, el CO2 que s'allibera a l'atmosfera s'absorbeix i es recicla. Aquest cicle natural ha servit d'inspiració a Audi. La planta d'Audi e-gas és fonamental per aconseguir una mobilitat sostenible pel que fa a emissions de CO2.

Estrena mundial: la primera planta power to gas (d'energia a gas) a escala industrial
El projecte Audi e-gas se centra principalment en la sostenibilitat, no només en tot allò relacionat amb l'automòbil, sinó també amb la cadena de fonts d'energia. Amb la seva planta d'e-gas, Audi fa un pas molt important cap a una mobilitat sostenible pel que fa a emissions de CO2 i traspassa els límits de la companyia perquè la tecnologia power to gas connecta la xarxa elèctrica amb la xarxa de gas natural. Audi és el primer fabricant del món en incorporar aquest procés innovador. Els productes finals són hidrogen i Audi e-gas, un gas natural sintètic.
El power to gas, pot esdevenir una fita en la història de l'automoció a Alemanya, ja que aquesta forma de mobilitat és sostenible i redueix les emissions de CO2.

Protegir el clima mentre es reposta
La planta power to gas de Werlte produeix l'e-gas ecològic d'Audi en dues fases. En primer lloc, l'excedent d'electricitat procedent de les fonts d'energia renovables s'utilitza per descompondre l'aigua en oxigen (O2) i hidrogen (H2) per mitjà de tres electrolitzadors. Aquest procés es coneix com electròlisi. La segona fase, la metanització, combina l'hidrogen (H2) i el diòxid de carboni (CO2). La reacció produïda genera metà sintètic renovable (CH4): l'Audi e-gas.

La utilització d'Audi e-gas, únicament genera el mateix CO2 que el que ha estat absorbit prèviament per la planta. És pràcticament idèntic al gas natural fòssil, s'introdueix a la xarxa de gas natural existent i es distribueix a les estacions de servei.
La quantitat que l'Audi e-gas produeix, és d'unes 1000 Tm, el que permet propulsar 1500 vehicles Audi A3 i recòrrer 15000 km l'any amb una propulsió neutre en termes d'emissions de CO2

Un nou sistema per la propulsió dels avions

El centre de ciència i tecnologia mecànica i aeroespacial de la Universitat de Beira Interior, a Covilhã (Portugal), ha portat a terme el projecte europeu Cycloidal Rotors (CROP), que ha optimitzat la propulsió  amb l'objectiu de desenvolupar un innovador sistema per a la propulsió aeronàutica, que es podria aplicar a diferents tipus d'avions. També a helicòpters, dirigibles i altres dispositius de nova generació.

Han estat dos anys de treball en aquesta iniciativa, finançada per la Unió Europea, i en la que han participat científics d'Itàlia, Regne Unit, Alemanya i Àustria, sota la coordinació de Portugal. El progrés científic i tecnològic d'aquest projecte podria permetre que, en el futur, la propulsió aeronàutica sigui més ecològica i eficient, fet que comportaria la possibilitat d'obrir la porta a nous dissenys d'avions.
El sistema es basa en un rotor Cycloid, que és com un conjunt de fulles rectangulars que gira sobre un eix horitzontal, però també oscil·len al seu voltant. La combinació del moviment de rotació al voltant de l'eix i el moviment de swing sobre del centre de cada fulla, permet un moviment que s'assembla a l'aleteig de les ales d'ocell.

Aquest enginyós rotor permet dirigir la orientació en qualsevol direcció 360 ° al voltant de l'eix de rotació. A la pràctica, això significa, que pot tenir un major control dels moviments en qualsevol aeronau, reduir al mínim l'espai d'enlairament o aterratge, guanyar una gran capacitat de maniobra en totes les situacions de vol i, fins i tot, pot mantenir l'aparell en cas de fallada de motor.
Els actuals sistemes de propulsió han estat dissenyats per desenvolupar un impuls en una sola direcció principal, en el cas dels avions o en diagonal, en el cas dels helicòpters. Però no és possible realitzar alguns moviments, com fa un helicòpter d'anar cap avall de manera controlada, o aterrar un avió (com pot fer un drone) en un vaixell en aigües turbulentes. Aquest sistema permet desenvolupar l'empenta en els tres eixos d'un avió, de manera dinàmica, amb la suficient rapidesa.

Maniobres excepcionals
Aquesta innovació podria unir-se a les categories dels avions actuals però, també fa recordar mecanismes futurs, especialment adaptats al nou sistema, que permetrien enlairar-se verticalment, aturant-se a certa altitud sempre en el mateix punt. Un helicòpter, només pot realitzar un moviment circular en el aire, mentre que els rotors nou permeten qualsevol rotació sencera.

D'altra banda, un aspecte important d'aquest projecte és que el nou sistema està destinat a vehicles que utilitzen propulsió elèctrica, així la seva aplicació implica un benefici mediambiental, gràcies a la reducció d'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera.
La Universitat de Beira Interior ha fet importants contribucions científiques i tècniques en l'àrea de modelatge computacional i analítica, i també en el disseny de la fulla. Els resultats obtinguts en l'ordinador s'han traduït en proves experimentals amb un prototip.

El projecte CROP s'ha completat recentment i es presentarà el proper mes d'octubre a l'esdeveniment Aerodays 2015, que tindrà lloc a Londres. D'altra banda, els socis continuen desenvolupant aquesta línia de recerca de manera que el nou sistema podria estar al mercat al voltant de l'any 2025.





Font: Agencia Americana per la difusió de la ciència i tecnologia